divendres, 19 d’octubre del 2012

El jardí monàstic de Flaran (Gers, França)


Aquests darrers dies he visitat l’abadia de Flaran, situada a la regió de Midi Pyrennes i dins del Departament de Gers, o millor dit, a la Gascunya. Es tracta d’un monestir cistercenc fundat el segle XII que va mantenir-se viu fins el segle XVIII quan va ser desamortitzat. El 1972 el Departament de Gers el va adquirir i ha viscut una intensa restauració que ha retornat el conjunt arquitectònic als seus orígens. També s’ha recuperat el jardí de l’abadia que, en el seu moment, fou una peça molt important ja que els cistercencs volien ser fidels a la regla de l’orde de sant Benet que tenia com un dels seus grans principis: Ora et labora: el jardí havia de permetre l’autosuficiència alimentària de la comunitat. Per tot plegat, el jardí quedava subdividit dues parts: una part era productiva i l’altra contemplativa, fet que enllaçava també amb la tradició dels jardins àrabs i perses.

El sector productiu es dividia, d’acord amb la tradició monàstica, en tres grans àmbits. L’herbolarius que era  l’espai dedicat al conreu de les plantes medicinals i de les espècies que servien per condimentar el menjar. L’hortus que era l’indret on es conreaven les hortalisses i el verger on hi creixien els arbres fruiters. En alguns cenobis el verger també era el lloc on s’enterraven els difunts. Aquest fet responia a la simbologia de l’arbre de la vida ja que s’establia una clara relació entre la mort i el renaixement de la vida en forma de fruites[1]. Al voltant d’aquest espai productiu també hi havia grans arbres que tenien valor per la seva fusta o els seus fruits, com les nogueres, els plàtans, els roures o les oliveres. En documents medievals monàstics  s'esmenten les de plantes medicinals, d’hortalisses i d’arbres fruiters que es conreaven.

El jardí de les plantes medicinals.

El jardí contemplatiu era l’espai del simbolisme i les sensacions. Cal tenir present que els  jardins medievals sempre pretenien convertir-se en una temptativa del retorn al paradís. Per tant, hi predominaven tant els arbres i les seves ombres com  les flors i les seves olors per tal de transportar els monjos a un espai de recolliment que afavorís la contemplació.

L’estructura del jardí contemplatiu de l’abadia de Flaran és encara ara un espai rodejat de murs ja que els murs simbolitzen la protecció maternal. Sobre aquesta qüestió cal tenir present que bona part dels jardins estaven dedicats a la Verge Maria.

Al centre del jardí se situa un sortidor, que simbolitza la font de la vida que està rodejada de quatre xipresos. Aquests arbres, per la seva forma estreta i allargada, evoquen l’espiritualitat, la rectitud dels justos, la immortalitat, la saviesa i la connexió de la terra amb el cel. Per aquest motiu ens apareixen al costat d’edificis religiosos o cementiris. Aquest espai central queda tancat per un conjunt de rosers. La rosa era i és una flor de gran valor simbòlic pel cristianisme i molt present en l’art . La rosa vermella simbolitza l’amor diví de la Verge Maria i, a la vegada, la receptivitat espiritual ja que el calze va recollir les gotes de Crist. A la rosa s’hi vinculen pràctiques devocionals com el rosari i elements arquitectònics com la rosassa.

Del cercle central neixen quatre camins que ens porten cap als costats on enllacen amb el camí perimetral. Els espais entre els camins estan ocupats per quatre parterres. Fixeu-vos que hem parlat de quatre xipresos i de quatre parterres. Aquesta simetria quaternària conté una rica simbologia: les quatre estacions de l’any, les quatre parts del cicle diari, les quatre edats de l’ésser humà, els quatre humors, els quatre rius del paradís i la forma quadrada de la Jerusalem celestial[1]

En conclusió, si us perdeu per la Gascunya no deixeu de visitar l’abadia de Flaran.

El centre del jardí contemplatiu



[1] Mallarach, Josep Maria, El jardí del claustre major del monestir de Poblet: sentit i significat, Rev. Poblet
[1] Jardins monastiques, Les cahiers de Lagrasse 2, Nouvelles Presses du Languedoc, 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada