Aquests darrers dies he visitat l’abadia de
Flaran, situada a la regió de Midi Pyrennes i dins del Departament de Gers, o
millor dit, a la Gascunya. Es tracta d’un monestir cistercenc fundat el segle
XII que va mantenir-se viu fins el segle XVIII quan va ser desamortitzat. El
1972 el Departament de Gers el va adquirir i ha viscut una intensa restauració
que ha retornat el conjunt arquitectònic als seus orígens. També s’ha recuperat
el jardí de l’abadia que, en el seu moment, fou una peça molt important ja que
els cistercencs volien ser fidels a la regla de l’orde de sant Benet que tenia
com un dels seus grans principis: Ora et
labora: el jardí havia de permetre l’autosuficiència alimentària de la
comunitat. Per tot plegat, el jardí quedava subdividit dues parts: una part era
productiva i l’altra contemplativa, fet que enllaçava també amb la tradició dels
jardins àrabs i perses.
El sector productiu es dividia, d’acord amb
la tradició monàstica, en tres grans àmbits. L’herbolarius que era l’espai
dedicat al conreu de les plantes medicinals i de les espècies que servien per
condimentar el menjar. L’hortus que
era l’indret on es conreaven les hortalisses i el verger on hi creixien els
arbres fruiters. En alguns cenobis el verger també era el lloc on s’enterraven
els difunts. Aquest fet responia a la simbologia de l’arbre de la vida ja que
s’establia una clara relació entre la mort i el renaixement de la vida en forma
de fruites[1].
Al voltant d’aquest espai productiu també hi havia grans arbres que tenien
valor per la seva fusta o els seus fruits, com les nogueres, els plàtans, els
roures o les oliveres. En documents medievals monàstics s'esmenten les de plantes medicinals, d’hortalisses
i d’arbres fruiters que es conreaven.
 |
| El jardí de les plantes medicinals. |
El jardí contemplatiu era l’espai del
simbolisme i les sensacions. Cal tenir present que els jardins medievals sempre pretenien
convertir-se en una temptativa del retorn al paradís. Per tant, hi predominaven
tant els arbres i les seves ombres com
les flors i les seves olors per tal de transportar els monjos a un espai
de recolliment que afavorís la contemplació.
L’estructura del jardí contemplatiu de
l’abadia de Flaran és encara ara un espai rodejat de murs ja que els murs
simbolitzen la protecció maternal. Sobre aquesta qüestió cal tenir present que
bona part dels jardins estaven dedicats a la Verge Maria.
Al centre del jardí se situa un sortidor, que
simbolitza la font de la vida que està rodejada de quatre xipresos. Aquests
arbres, per la seva forma estreta i allargada, evoquen l’espiritualitat, la
rectitud dels justos, la immortalitat, la saviesa i la connexió de la terra amb
el cel. Per aquest motiu ens apareixen al costat d’edificis religiosos o
cementiris. Aquest espai central queda tancat per un conjunt de rosers. La rosa
era i és una flor de gran valor simbòlic pel cristianisme i molt present en
l’art . La rosa vermella simbolitza l’amor diví de la Verge Maria i, a la
vegada, la receptivitat espiritual ja que el calze va recollir les gotes de
Crist. A la rosa s’hi vinculen pràctiques devocionals com el rosari i elements
arquitectònics com la rosassa.
Del cercle central neixen quatre camins que
ens porten cap als costats on enllacen amb el camí perimetral. Els espais entre
els camins estan ocupats per quatre parterres. Fixeu-vos que hem parlat de
quatre xipresos i de quatre parterres. Aquesta simetria quaternària conté una
rica simbologia: les quatre estacions de l’any, les quatre parts del cicle
diari, les quatre edats de l’ésser humà, els quatre humors, els quatre rius del
paradís i la forma quadrada de la Jerusalem celestial[1]
En conclusió, si us perdeu per la Gascunya no
deixeu de visitar l’abadia de Flaran.
 |
| El centre del jardí contemplatiu |
[1] Mallarach, Josep Maria,
El jardí del claustre major del monestir de Poblet: sentit i significat, Rev.
Poblet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada