Les oliveres de Getsemaní

Si hi ha un espai on la natura i l’espiritualitat es donen, intensament, la mà és l’anomenat “hort de Getsemaní”, situat al peu del mont de les oliveres dins de la ciutat de Jerusalem. En aquest espai tingué lloc un dels episodis més intensos de la vida de Jesús. Els darrers dies de la seva vida, Jesús els passa entre el poble Betània, on pernoctava ell i els seus deixebles, i la ciutat de Jerusalem. Després del sant sopar i de tornada cap l’amical casa on dormien, Jesús decideix a aturar-se a l’hort de Getsemaní. Aquest mot arameu significa trull o molí d’oli ja que aquest hort era un recinte delimitat per murs de pedra seca on hi havia oliveres i el trull. Segons els historiadors es tractava d’una propietat d’una família amiga. Podem preguntar-nos, per què, Jesús decideix aturar-se a Getsemaní ? Primer, perquè es tracta d’un espai situat prop del camí de retorn a Betània. Després, perquè li agradava pregar en hores nocturnes i en llocs apartats. En aquest sentit, l’oliverar era un lloc perfecte ja que, normalment, les capçades de les oliveres no cobreixen del tot l’espai i per tant, es pot veure la nit estelada. Tant bon punt Jesús entra  a Getsemaní amb els seus deixebles- menys Judes- es ben clar que vol retirar-se a pregar i, tot seguit, demana als seus que s’asseguin i l’esperin. D’altra part, demana als tres deixebles que l’han acompanyat en els moments intensos de la seva vida (Pere, Jaume i Joan) que l’acompanyin i li facin costat, tot i que al final també s’adormen. En aquest moment es quan es produeix la solitària pregària de Jesús amb el Pare, davant de la passió i la mort que l’esperava.

 

L'hort de Getsemaní

A finals d’agost he tingut la gran fortuna de poder visitar aquest espai i gaudir de la presència de les oliveres. Avui en dia l’hort de Getsemaní és un jardí delimitat per una tanca i que té al seu costat una bonica església aixecada per pregar en aquests lloc sant. L’element més extraordinari d’aquest jardí és l’existència d’algunes oliveres mil·lenàries, les quals presenten unes mides espectaculars. Estudis fets, segons m’explicà gent de Jerusalem, han demostrat que algunes d’aquestes oliveres tenen al voltant de 2000 anys. Per tant, es tracta d’arbres que potser van permetre que Jesús o els seus deixebles  es recolzin en el seu tronc o que van ser testimoni del moment en que Jesús va mirar el cel, entre les branques dòliveres, per pregar. Per tot plegat, es tracta d’arbres únics i acaronar la seva clivellada escorça et genera una veritable experiència espiritual ja que et sens connectat amb la terra, com les arrels de l’arbre; et sents dret sobre l’espai, com el tronc de l’arbre i et projectes, tot tancant els ulls, cap al cel.

Una de les oliveres mil·lenàries

Detall de l'escorça d'una de les oliveres mil·lenàries