El bosc, un bàlsam pel nostre cor i esperit

Els passats 22 i 23 de setembre va celebrar-se a la Pedrera, organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, una interessant jornada titulada: “La salut i els espais naturals”

 Va ser molt interessant escoltar les experiències de la medecina forestal japonesa, que mereix un text més ampli, o les opinions de doctors explicant com  les estades a la natura milloren l’estat dels nens asmàtics o dels malalts amb símptomes de depressió o d’altres patologies neurodegeneratives o mentals i també, la dels psicòlegs afirmant que la natura  és l’espai per descobrir el misteri o l’espiritualitat  ja que la natura no deixar de ser la nostra casa d’origen o sigui, la nostra mare.

Passejar pel bosc, de manera habitual, és molt millor que prendre’s qualsevol fàrmac. Per què? Doncs, senzillament perquè ens retorna al nostra marc natural veritable, és a dir, som una espècie més de la mare terra. La caminada entre arbres que poden ser centenaris, és a dir, que ens sobrepassaran en longevitat, alçada i pes ens posa al nostre lloc. Ara bé, l’observació d’un arbre caigut per una ventada o un llamp també ens fa evident la fragilitat i com éssers de gran alçada, biomassa i longevitat, també poden caure i morir-se en qualsevol moment. Podríem dir que el bany forestal, sobretot en boscos vells que presenten una gran varietat de situacions arbòries, ens fa sentir dins d’un altre espai, més caòtic, divers, dinàmic, ple de sons, d’ombres, de petjades... Aquestes experiències i idees, que la premsa subratlla i que poden semblar tant innovadores, són simplement un retorn al passat, a la saviesa popular de les poblacions que vivien més en contacte amb la natura.

Per acabar, voldria emfatitzar que la caminada forestal no pot ser entesa com una píndola que ens prenen per alleugerir o curar un dolor, sinó que ha de ser una vivència més que una experiència i, per viure el bosc no només cal utilitzar tots els nostres sentits sinó que cal anar més enllà de la nostra raó i només així i amb temps i paciència aprendre’m a viure el millor que ens ofereix el bosc: el sentiment de la unitat!!