Ara que el dia
s’escurça i que les fulles comencen a prendre tonalitats groguenques és un dels
millors moments de l’any per endinsar-se en la foresta. Aquesta vegada proveu
de fer-ho amb una altra mentalitat. Talment com si fóssiu dins d’un conte de
C.S.Lewis i obríssiu l’armari de les golfes ple de vells abrics i tot
separant-los amb les mans aconseguíssiu traspassar-los i entréssiu en un nou món.
Aneu al bosc deixant
de costat la ciència i els prejudicis i, evidentment, obrint tots els vostres sentits. Passejar
sota els arbres us pot permetre fer una lectura correcta d’un mateix i de la
societat on vivim. Senzillament perquè el sostre vegetal que ens acull ens
facilita un retorn al veritable lloc que ocupem dins l’univers natural. A la
vegada, el bosc se’ns ofereix com un espai on recuperar els propis orígens, on
els arbres caiguts, monumentals, dominats, esvelts així com els múltiples
camins que ens apareixen són un conjunt de clars símbols de la nostra vida,
plena de llargues caminades, d’anar endavant i enrere, de comparacions, de
competicions, d’equivocar-se..
No es tracta
d’anar-se a refugiar en els arbres com fa el baró rampant per fugir de la
societat, sinó d’anar-hi amb un llibre, amb amics, solitàriament i de ben segur
que l’atmosfera de la vida forestal estimularà els nostres sentits i deixarem enrere
la por als sons enigmàtics, a la foscor, a l’ombra.
Per tant anem al bosc
simplement a caminar amb humilitat de pelegrí, a llegir o sentir històries de
fades, de goges, de gorgs negres, de versos com els escrits per Guerau de
Liost:
Mirant el bosc amb
persistència
m’esdevé el temps
eternitat
i se’m transforma
l’existència
en un llarg somni improvisat.
El bosc sempre ens
acollirà i ens farà aprendre no només els noms i característiques de les
plantes i animals sinó el just valor d’un mateix i del que ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada