De Salgado a Margalef

Ahir llegia una entrevista al  fotògraf brasiler Sebastiao Salgado amb motiu de la seva exposició fotogràfica al Caixa Fòrum de Barcelona i de la propera estrena de la pel·lícula: “La sal de la tierra”, dirigida pel seu fill Juliano i per Wim Wenders. 

Les seves paraules sobre la necessitat de connectar-nos amb la terra: “Vaig tornar a ser planeta, el que soc, un animal com qualsevol altre” les vaig trobar necessàries i plenament encertades ja que fomenten una humilitat que molts pensadors han preconitzat i que és imprescindible per situar-nos correctament dins la natura. També em va agradar la frase: “ el viatge més impressionant que he fet durant anys no ha estat a determinats llocs, sinó a dins de mi mateix” que lliga amb l’anterior ja que el camí cap a la connexió amb l’exterior passa per un imprescindible itinerari cap al nostre interior.

Preparant uns materials per una classe vaig trobar un interessant article de Ramon Margalef, al qual fa poc hem recordat en el desè aniversari del seu traspàs. Margalef va escriure l’any 1970 un treball que va publicar a la Revista Muntanya del C.E.C. titulat: “Protecció de la natura o protecció de l’home” en el qual apareixen idees molt semblants a les de Salgado. És curiós observar el que deia el nostre eminent ecòleg sobre la protecció de la natura: “ L’eficàcia d’un moviment de protecció real de la natura va molt lligada a l’existència d’alguna mena de filosofia general respecte a la posició de l’home en la natura” i sobre el paper de l’espècie humana diu: “L’home es veu encara contraposat a la natura, assegut com un rei, explotant-la i dirigint-la, i no part de la natura. No agrada pensar que estem units en un destí comú” i, més endavant emfatitza que “Estem units al destí de tota la Terra, en un mecanisme molt complex i ple de lligams íntims”

La casualitat o la causalitat m’han portat a llegir dos textos separats per 44 anys però que coincideixen en plantejar la necessitat de connectar-nos i integrar-nos en el nostre entorn disposats a estimar i respectar a la nostra germana biosfera o la nostra mare terra.