Molts pobles i ciutats tenen el seu arbre de
referència. Normalment, es tracta d’una fita i d’una ombra dins del sender de
les seves passejades quotidianes. Fa uns dies, una bona amiga de Sant Pere de
Torelló, m’enviava una fotografia d’una alzina que tenia nom i cognoms: l’alzina grossa i, a més a més, la
qualificava com arbre estimat i símbol emblemàtic pels santperencs i
santperenques en les seves caminades vers el santuari de Bellmunt. Aquestes
paraules m’han fet preguntar: Què tenen els arbres que es converteixen en
símbols o, millor encara, en éssers estimats ? i Què té aquest vegetal sobirà
que genera tantes emocions a aquells que si acosten amb estima i veneració?
Primer de tot, l’arbre pot esdevenir un
company de viatge al llarg de la nostra vida. Hi ha famílies que quan els neix
un fill, planten un arbre i així observen el creixement de tots dos.
Normalment, davant dels arbres vells sentim veneració ja que som davant d’un
ésser viu que ens sobrepassa en longevitat i que la seva presència i estima es
pot transmetre, en ocasions, de pares a fills. Per tant, l’arbre clivellat pel
pas dels anys pot ser vist com un ancià on recolzar-se una tarda de tardor per
demanar consell a partir d’escoltar el seu silenci o la remor de les seves
fulles i branques, tal com feien els grecs a l’Antiguitat. També la seva
contemplació ens pot ajudar a entendre millor el nostre lloc dins la natura o
els cicles de la vida i fins i tot, a sentir-nos connectats amb la natura i el
cosmos ja que, normalment, l’arbre ens fa enlairar la mirada.
D’altre part, els arbres són éssers vius amb
qui ens podem comunicar i per tant poden esdevenir els nostres amics més fidels
ja que el seu silenci sempre serà el nostre refugi, la seva ombra un aixopluc
on sentir-nos protegits i, si som capaços de foragitar els nostres prejudicis,
podrem gaudir d’un gran nombre de sensacions i emocions; com la que prové d’acaronar la seva escorça,
la de gaudir de les formes del seu brancatge o dels colors del seu fullatge i
fins i tot, la de sentir l’energia que circula pel seu interior.
Si som capaços de reïxi amb la nostra comunicació completa amb l’arbre
possiblement, us adonareu, que quan torneu cap a casa us envaeix un sentiment
de pau interior molt gran. Torneu-hi !!
.JPG) |
| L'alzina grossa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada