dimarts, 12 de febrer del 2013

Reflexions sobre la circulació motoritzada a l’espai natural protegit de Gallecs.


He llegit curosament les declaracions de la regidora de medi ambient de l’Ajuntament de Mollet del Vallès a l’entorn del trànsit de vehicles pels camins de l’espai natural protegit de Gallecs, (Setmanari Contrapunt de l’1 de febrer de 2013, www.contrapunt.cat ) i voldria exposar algunes reflexions per enriquir el debat.

Abans però, voldria constatar que la regidora o els responsables polítics i tècnics ja han fet possible el tancament a la circulació motoritzada pel bosc de can Veire. Fet que, de ben segur, tranquil·litzarà els passejants habituals.

Tornant al tema de l’article a l’entorn de la circulació motoritzada pels camins de l’espai natural protegit de Gallecs, he d’admetre que hi ha una part de les declaracions de la regidora que són, al meu parer, si més no preocupants. Tot i que amb el plantejament general hi estic d’acord, m’intranquil·litza que es digui que per resoldre el trànsit de vehicles privats amb una senyalització de prohibició i l’amenaça d’una multa sigui suficient.

No tinc prou clar si la solució definitiva són les actuals tanques o un nou sistema de cadenes o de pivots. El que sí que tinc clar és que per aconseguir limitar, de forma efectiva, el pas de cotxes només s’hi pot lluitar amb fermesa, és a dir, amb barreres físiques.

Si visiteu la web de la Federació Europea d’Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans (www.fedenatur.org), de la qual el Consorci de Gallecs n’és membre, trobareu que la major part dels seus associats són espais naturals propers a àrees urbanes i si llegiu alguns dels documents de treball que han generat, us adonareu que la regulació del trànsit rodat és una de les primeres preocupacions que s’han resolt per deixar clar quin és l’espai per als cotxes i quin per a les persones i bicicletes.

En un altre ordre de coses, la meva activitat docent lligada a l’assignatura del Màster de Medi Ambient de la Universitat de Girona: “Bosc i societat. La planificació dels usos socials a l’espai forestal”, m’ha portat a llegir documents especialitzats, escoltar tècnics i visitar espais naturals protegits catalans, espanyols, europeus i dels Estats Units. Resultat d’aquesta experiència, he comprovat, directament, que la regulació de la circulació motoritzada és un dels primers temes que aborden i resolen amb claredat i eficàcia els responsables de la gestió dels espais naturals protegits. Per tant és un tema general i comú a les gestió dels espais protegits.

Fins i tot, la ciutat de Zurich té un lema que diu: “és bo per la ciutat, tot el que dificulta anar en cotxe”. Seguint dins de l’espai urbà, recordeu que a la ciutat de Mollet del Vallès, quan s’ha volgut crear una àrea peatonal o evitar, de forma permanent, que s’aparqui sobre les voreres, no s’ha posat només un senyal, sinó que s’han establert dificultats físiques importants i definitòries a l’entrada dels cotxes.

A l’espai natural de Gallecs passen els anys i sembla que anem enrere. Setmanalment freqüento els camins d’aquest espai i puc afirmar que han augmentat considerablement el nombre de cotxes que circulen pels camins i que, en ocasions, obliguen els caminants i esportistes a vigilar i estar atents. Si, tal com diu la regidora en un altre escrit (Setmanari Contrapunt de 8 de febrer de 2013) l’espai natural de Gallecs és visitat anualment per 700.000 persones, ¿no seria ja hora que d’una vegada per totes la circulació motoritzada estigués regulada de forma clara i definitiva per sempre més ?

Es porten molts anys de gestió en aquest espai natural protegit de Gallecs i el que calen són accions clares i efectives i no declaracions triomfalistes ja que queda molta feina per fer i molts temes per resoldre encara.
Camí de Gallecs a la primavera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada