dimarts, 19 de febrer del 2013

L’ecosofia, segons Raimon Panikkar


En un moment de l’entrevista amb Vicenç Santamaria, que podeu consultar en aquest bloc amb el títol: La natura com escola, tot conversant amb Vicenç Santamaria, s’esmenta el concepte “intuïció cosmoteàndrica”. Es tracta d’un terme proposat per Raimon Panikkar que inclou la persona, l’entorn i Déu. Per tal d’aprofundir en aquest terme, he anat a consultar l’autor. Per fortuna a la Biblioteca de Barri Vell de la UdG hi ha dipositat el seu fons[1] i he pogut llegir un dels seus llibres on es parla de l’ecosofia[2].

Panikkar explica que les paraules Déu, Home i Cosmos conformen una trinitat, és a dir, tres tipus de manifestacions de la realitat, encara que cadascuna d’elles manté la seva pròpia idiosincràsia. Segons Panikkar, en aquest camí trinitari, el primer que cal és descobrir-nos a nosaltres mateixos i per fer-ho, el primer pas és adonar-nos-en que la vida és el valor suprem. Tota la resta, intel·ligència, força, voluntat, cos, alegria, pau... són accidents que s’afegeixen a l’ésser viu.

D’altra part, l’ecologia ens ha revelat la nostra condició, però ens desorientar al fer-nos creure que tot problema ecològic té una solució tecnològica. Aquest pensament ens porta a no cercar les veritables causes del conflicte. La causa d’aquesta situació, segons Panikkar, és resultat del fet que mantenint un pensament dual, és a dir, l’espècie humana és una cosa i la natura una altra. I  encara ens cal afegir Déu.

Panikkar aclareix que la solució als conflicte ecològics passa per la col·lectivitat i que ha passat el temps de refiar-nos-en d’algú que ha tingut una il·luminació o que en sap més que els altres. El que cal és que canviï la nostra actitud cap a la terra. Per aquest motiu introdueix el terme ecosofia: la saviesa de la terra i que s’ha de fonamentar en un equilibri entre les tres dimensions. Per què parlar d’equilibri ? Doncs, senzillament, perquè vivim en el desequilibri que prové d’adonar-nos-en que el paradís que ens prometia la raó i la ciència s’ha enfonsat.

El nou equilibri s’ha de desenvolupar a partir d’una major dimensió femenina, és a dir, entre altres coses, a actuar sense violència. Panikkar afirma que la funció de l’espècie humana no és la de dominar la terra, sinó que el que ha de fer és conrear-la, començant pel conreu personal d’un mateix, seguint per l’ànima i continuant amb la terra. Cos, ànima i terra són tres aspectes d’una mateixa cultura i realitat. La intuïció cosmoteàndrica es fonamenta en els següents fets: que no existeix un ésser humà per ell mateix, ni una natura per ella mateixa. Són l’un per l’altra i Déu al mig de totes dues realitats.

En un món amb una forta violència institucionalitzada no podem pensar que l’equilibri s’imposarà per ell mateix; només ho farà per la voluntat del conjunt, i partint de tenir clar que tots estem dins de la mateixa aventura. L’equilibri no s’aconsegueix asseient en una taula rodona a Déu en una cadira, a l’ésser humà en un altra cadira i a la natura en el tercer seient. La solució és trinitària. Dit amb altres paraules: cap millora ecològica del món reeixirà sinó considera la nostra terra com el nostre cos i el nostre cos com el nostre Si. Per tant, el problema ecològic és un problema estrictament teològic i viceversa. Si la terra és part de nosaltres mateixos no pot ser objecte de cobdícia.

Per concloure, voldria recapitular vers la definició d’ecosofia a partir de les paraules de Jordi Pigem[3], el qual reclama una profunda transformació de l’actual mentalitat que afavoreixi un camí reconciliació amb el món que uneixi la plenitud personal i l’equilibri planetari, a partir de sentir-nos part de la terra i sentir així la seva estima i la seva saviesa.


[1] El 28 d’abril de 2008 en el transcurs de l’acte d’investidura de Raimon Panikkar com a Doctor Honoris Causa per la UdG, l’homenatjat va fer pública la seva voluntat de llegar a la Biblioteca d ela UdG el seu fons personal. La tardor després de la seva mort (26 d’agost de 2010) van arribar  a la Biblioteca els 10.000 documents que integren el seu fons. A la biblioteca de Barri Vell ja es poden consultar una gran part dels seus documents.
[2] Panikkar, Raimon (1994) Ecosofía. Para una espiritualidad de la tierra, Ed. San Pablo, Madrid.
[3] Pigem, Jordi (1993) La odisea de Occidente. Modernidad y ecosofía, Ed. Kairos, Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada