Pobres boscos centenaris, a càrrec de Josep Maria Mallarach.

Entre 2009-10 el Centre de Recerques i Aplicacions Forestals, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dur a terme, per encàrrec del desaparegut Departament de Medi Ambient i Habitatge, un inventari de boscos singulars de Catalunya, entre els quals es compten els petits boscos centenaris (en termes ecològics en diríem madurs o premadurs) que ens resten. Els seu propòsit era “catalogar els millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc”.  http://www.creaf.uab.es/BoscosSingulars/index.htm.

Lamentablement, aquell Inventari, com tants d’altres treballs importants per a la conservació del patrimoni natural, pagats amb diner públic, no va donar peu a mesures de protecció, va quedar desat; no s’ha fet assequible per internet, ni es va trametre a les oficines territorials del departament responsable, de manera que els enginyers forestals comarcals l’ignoren.

Aquell inventari incloïa diversos tipus de boscos singulars, d´entre els quals destaquen, pel seu valor científic i ecològic, els boscos vells o centenaris, dels quals en va inventariar uns 200 de representatius de tot Catalunya, la superfície total només suma 3.200 ha. Es tracta de rodals molt petits, generalment inferiors a 10 ha, que s’han lliurat de les tales forestals des de fa segles, i per això tenen una vàlua científica, ecològica i estètica excepcionals. Són les joies més preuades dels boscos de casa nostra.

Ara bé, d'aquestes 3.200 ha de boscos excepcionals, resulta que pràcticament el 80% està fora d'espais naturals de protecció especial, i només està realment protegit, en números rodons, un 10%. “Realment” vol dir que es troba dins de reserves parcials forestals, o que s'ha adquirit en propietat per protegir-lo o, si més no, que se n'han adquirit els dret de talla mitjançant acords de custòdia amb la propietat forestal.  Per tant,  el 90% de la superfície de boscos centenaris de Catalunya es troba, a efectes pràctics, desprotegida, encara que siguin dins de la xarxa Natura 2000.

Roureda de Camprodon

La majoria d'aquests boscos singulars desprotegits són de propietat privada. La crisi econòmica ha fet reactivar l’activitat forestal, que havia decaigut fortíssimament abans del 2008, però els preus fan poc viable l’aprofitament forestal de la majoria de boscos del país, de manera que es demana permís per tallar els poquíssim boscos centenaris més assequibles, se’ls dóna el permís sense problemes, i es tallen naturalment.  Resultat: Els investigadors que treballen en el tema estimen que, aproximadament, la tercera part dels boscos vells que figuraven inclosos a l'Inventari del CREAF ja han estat tallats. Això no vol dir que hagi desaparegut el bosc, sinó que ha perdut el valor excepcional que tenia.

La comarca de la Garrotxa és la que té més superfície forestal autòctona de Catalunya i fou la primera on  la Delegació comarcal de la ICHN va inventariar els boscos madurs. Doncs bé, segons els autors de l’inventari comarcal,  aquests darrers anys s'han tallat pràcticament tots els boscos centenaris que queden fora del Parc natural amb una sola excepció que es va poder salvar 'in extremis', 15 ha d’una fageda centenària que en té 35, situada a l’obac de les Olletes, a l'Espai d’Interès Natural del Collsacabra.

Quin impacte ha tingut això en la biodiversitat de Catalunya?  Podem suposar que alt, de segur, però en realitat s’ignora, perquè molts d'aquest rodals han estat tallats abans de que s'hi haguessin fet inventaris, però no és temerari afirmar  que és greu, perquè en els casos que s'havien fet prospeccions serioses, havien aparegut quasi sempre espècies noves per a la comarca o el país, de vegades fins i tot per a la ciència. Per exemple, un estudi dels líquens presents en només tres rodals d’alzinars vells a la Garrotxa, realitzat l’any 2007 pels botànics E. Llop, A. Llongan i A. Gómez-Bolea, de la Universitat de Barcelona, va identificar un total de 112 espècies de líquens diferents, de les quals 45 eren desconegudes a la Garrotxa.

Com és possible que una pèrdua d’aquesta magnitud hagi esdevingut legalment ? Senzillament, perquè la visió reduccionista de l’administració responsable (Direcció General de Patrimoni Natural) que hauria de vetllar per l’interès general, sembla que no va més enllà de considerar que a aquests boscos venerables  "ja els havia arribat el torn de l’aprofitament”, i és cega a qualsevol altre valor diferent del de la fusta, la llenya o la biomassa...com ara els valors científics, estètics, , simbòlics, espirituals, a més del valor per a la salut...uns valors que, tanmateix, reconeixen la majoria de persones sensibles a la bellesa majestuosa i colpidora dels boscos centenaris!

Fins aquí el problema. Examinem ara possibles solucions. Una de les vies més directes i efectives pot ser la que marca el Reglament Comunitari de Desenvolupament rural: la compensació econòmica dels drets de tala en indrets de gran valor ecològic, un instrument que s’utilitza a tota la Unió Europea, però no a Catalunya en aquests moments.  Una via que podria aplicar-se fàcilment, via custòdia del territori.

Si es fes així, quant valdria protegir aquests boscos venerables, comprant-ne els drets de talla als propietaris que no tinguin interès en conservar-los?  A partir dels imports que la Diputació de Girona va pagar per mitjà del programa Sèlvans (http://www.selvans.eu/) quan va adquirir els drets de tallada d’una cinquantena de rodals forestals madurs de la demarcació gironina  per crear microreserves forestals (entre 1000-2000 euros/ha), es pot estimar que amb uns 4-5 milions d'euros es podrien comprar tots els drets de talla  -per 25 anys, sinó més- de tots els boscos centenaris que estan greument amenaçats de Catalunya !

Si les tendències forestals i polítiques actuals segueixen endavant, i el procés sobiranista segueix el seu camí, ens podríem trobar que quan Catalunya esdevingui un estat (sigui independent, interdependent o federat) la majoria dels nostres boscos centenaris, testimonis venerables que havien sobreviscut des d’abans de l’infaust Decret de Nova Planta hagin desaparegut, per inconsciència d’uns, ignorància dels altres i passivitat d’aquells que ho podrien haver evitat!