dilluns, 2 de juliol de 2012

La magnòlia floreix


Aquests dies de principis de juliol, passejant per alguns carrers de la meva ciutat, he gaudit de l’esplèndida floració de les magnòlies i he decidit que calia indagar quelcom vers les característiques botàniques i els valors culturals d’aquest magnífic arbre.

La magnòlia comuna (Magnolia grandiflora) és un arbre de la família de les magnoliàcies i una de les espècies emblemàtiques del bosc planifoli de la plana costanera atlàntica dels SE dels Estats Units. Cal esmentar que el gènere Magnolia, com el Liquidambar, Sequoia o Ginkgo, també va créixer en terres europees fins al Plesitocè, en que va desaparèixer al no superar els desplaçaments latitudinals de la vegetació derivats de les glaciacions. Cal remarcar que en el continent europeu, a diferència de l’americà, les grans serralades tenen una orientació est – oest i, a més més, existeix el mar Mediterrani i el desert del Sàhara. Tot aquest conjunt d’elements dificultà o impedí el retorn d’alguns tàxons un cop finalitzades les glaciacions, provocant, en alguns casos, la seva desaparició en terres europees.

Flor de la magnòlia

Es tracta d’un arbre que pot fer-se molt gran i que té unes fulles perennifòlies, amb l’anvers d’un verd focs brillant i el revers amb un to rovellat. L’element més vistós d’aquest arbre són les seves grans flors que tenen entre 20 i 25 cm, són d’un color blanc cremós i, sobretot, són molt aromàtiques. La família de les magnoliàcies és considerada com la més primitiva de totes les famílies de les angiospermes, sobretot, per la morfologia de les flors, és a dir, per la grandària i la disposició en espiral de les peces florals.

Al llarg del segle XVIII la Magnòlia va arribar a Europa, però anteriorment ja es cultivava als Estats Units i a l’Amèrica del Sud. Per la seva bellesa es convertí en un símbol del Romanticisme als estats del sud dels Estats Units, i fou un dels emblemes de l’exèrcit confederat durant la Guerra Civil nord-americana. La seva flor representa l’estat de Louisiana des del 1900 i també des del 1952 és la flor i l’arbre el de Mississipí. Aquest estat rep el sobrenom: The Magnolia State.


La flor de la magnòlia s’associa a la noblesa, la perseverança, la dignitat i l’estima per la natura. Un exemple del valor simbòlic d’aquesta flor el trobem en la seva utilització per titular la pel·lícula: “Magnòlies d’acer” (Stell Magnolias) rodada per Herbert Ros el 1989 i que explica la vida quotidiana en una imaginària ciutat de Lousiana d’un grup de dones que lluiten per superar les adversitats que la vida els posa al davant. El film emfatitza en la lluita de la protagonista contra la diabetis que pateix.

Per alguns estudiosos del simbolisme dels arbres, la magnòlia esdevé l’arbre còsmic ja que és una de les espècies més antigues que existeixen sobre la terra i que en temps remots s’estenien per altres continents. Cal esmentar que l’arbre còsmic representa el centre i, a la vegada, l’inici del viatge imaginari per la història de la humanitat.

El primer botànic que va estudiar aquest arbre va ser Charles Plumier que va viatjar per Amèrica per encàrrec de Lluís XIV amb l’objectiu de catalogar noves espècies de plantes. El 1703 li va posar el nom de Magnòlia en honor de Pierre Magnol que era el director del jardí botànic de Montpeller. La primera referència europea ens apareix el 1732 quan una magnòlia provinent de Mississipí, es plantà a Maillardière, prop de Nantes. Més tard, Lluís XV plantà magnòlies al jardí del petit Trianon de Versalles. Poc a poc la magnòlia es va convertir en un arbre ornamental molt apreciat a Europa mercès a la seva elegància i vistositat i, sobretot, per l’extraordinari aroma de les seves belles i perfumades flors blanques.

Magnolies d'un carrer de Mollet del Vallès




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada