Natura i budisme, tot conversant amb Montse Castellà

Per parlar de quina és la visió del budisme vers la natura hem entrevistat a la Montse Castellà, traductora de textos budistes.

Com vius la natura a partir de les teves creences?

El budisme m’aporta una visió, més que una creença. En aquest sentit cal tenir present el que el mateix Buda va dir: no us cregueu res, ni tan sols el que jo us digui ja que tot ha de passar per dins vostre. Cal sentir-ho per creure.

Feta aquesta prèvia i retornant a la pregunta inicial, el budisme m’aporta una visió holística i el valor de la interdependència, és a dir, tot el que existeix té un sentit i està interrelacionat amb la resta de les parts. Amb la natura estàs a primera línia d’aquesta llei de la interdependència. Per tant, quan estàs trepitjant  la terra, sents les arrels sota teu, l’ombra de l’arbre que ens protegeix.. i sents que formes part d’un tot gran que és el planeta terra.

Sempre he llegit que Buda va esperar la revelació sota la capçada d’un arbre, el pipal (Ficus religiosa). Per tant imagino que pels budistes els arbres, els boscos han de tenir un significat especial ?

Primer de tot, deixa’m matisar que dins del budisme aquest concepte de revelació no existeix, es parla del despertar de les qualitats que ja estan en tu. Per tant, no és un coneixement que ve de fora, sinó que ve de dins. Buda sempre es va mostrar com una persona normal i corrent i, a la vegada, volia ésser un exemple de com un ésser humà com nosaltres pot, amb el silenci despertar les qualitats que estan en tu.

Respecte a l’arbre que has anomenat el qual es troba a la ciutat índia de Bodh Gaya, cal esmentar que és un dels llocs més venerats per totes les branques del budisme. Allà et trobes donant voltes a l’arbre milers de persones. Sembla ser que al llarg de la vida de Buda, els seus moments més interessants, més profunds van ser sempre a la natura, en espais oberts. No hi ha constància que ell mai medités en espais tancats. Les seves experiències profundes van ser a la natura i la majoria de vegades sota els arbres. També hi ha molts textos canònics, sutres dins del budisme que parlen dels arbres. Cal esmentar que els arbres simbolitzen a partir de les seves arrels endinsades a la terra, el tronc sobre la superfície i la capçada dirigida cap al cel, la connexió entre les dues dimensions, és a dir, entre la terra i el cel. La mateixa postura clàssica de Buda que representa el despertar significa aquesta connexió entre els dos mons ja que té una mà que toca a terra i l’altra ma que està en direcció cap al cel buida, creant un espai de receptivitat.

Montse Castellà

Recordes algun altre arbre sagrat o simbòlic ?

Dins del budisme l’arbre del refugi és un element essencial per a la pràctica. Es tracta d’una visualització en la qual hi ha un arbre al bell mig d’un llac que simbolitza l’oceà del sofriment i al seu voltant hi ha representats tots els éssers vius. A les branques de l’arbre hi apareixien els tres elements sagrats del budisme. En primer lloc, Buda i tots els llinatges de transmissió del coneixement. Cal tenir present que, en el budisme, la relació mestre deixeble és molt important. En segon lloc, la Sagha o comunitat budista i, en tercer lloc, el Dharma o l’ensenyament.

A la biografia de Buda explica que quan ell deixa la  família per iniciar el seu camí se’n va als boscos on residien els homes sants i per tant, el bosc el podem associar al temple ?

Es veu que els primers monjos vivien realment als boscos. Dins dels vots que feien hi havia el  compromís de no trencar ni una branca. Dins del budisme es creu que alguns elements naturals com una muntanya, un llac, un bosc o un arbre són habitatges d’altres éssers que amb els ulls no podem veure. Es pot entendre que tots aquests espais són la casa d’éssers divins. Hi ha la llegenda que una vegada un monjo va trencar una branca d’un arbre i una deïtat que vivia en aquell arbre va anar a queixar-se al mateix Buda. Des d’aquell dia es va entrar als vots dels monjos l’obligació, abans esmentada, de que ni una branca d’un arbre es podia trencar.

Tal com hem dit, hi ha la percepció que en alguns dels cims de les muntanyes, dels llacs, dels boscos hi habiten divinitats i per tant cal protegir aquests espais dels aprofitaments humans. Cal recordar que un  dels primers principis dels budistes és el principi a la vida. Per tant per als budistes hi havia espais sagrats que havien de romandre intactes i no es podien profanar ja que eren la casa dels déus.

Quins textos fan referència al respecte als arbres i els boscos ?

Cal tenir present que molts dels textos budistes van ser escrits fa molts segles en una situació social, econòmica i ecològica molt diferent de l’actual. Per tant, en aquells moments no calia explicitar el respecte a la natura. Si Buda visqués avui  dia predicaria altres ensenyaments on es faria més referència a la natura.

Com creus que haurien de ser les relacions entre les persones i la natura ?

Hi ha un procés que el podríem anomenar ecotransformació que passa per un procés interior de la persona, fins que no ens sentim part d’aquesta natura. Si seguim parlant de jo i la natura, que passarà ? Doncs que seguirem com fins ara, però ens manca una base més potent, és a dir, una transformació més profunda i realment cal un canvi espiritual. Cal ampliar aquest jo. Hi ha persones que el seu jo acaba en la seva pell, en la seva família, en els seus amics i qualsevol agressió a algú d’aquest cercle és com si li fessin a ell. Aquesta consciència s’ha d’expandir, hem de passar del jo al nosaltres. Ens hem de sentir que formem part d’una mateixa família. Fins que no sentim que la natura és part del nostre propi cos doncs estem en perill. Ens cal una consciència més interior i amplia.

L'arbre refugi