Les característiques forestals de Bialowieza

Pi roig

La foresta de Bialowieza és un dels pocs fragments que existeixen de bosc natural, poc alterat, de la plana central europea. Passejar per la reserva forestal és com entrar en una altra dimensió del que és un espai natural. Tot seguit, intentaré explicar quins són, al meu entendre, els trets diferencials de la percepció d’aquesta reserva forestal i que la converteixen, des del meu punt de vista, en un espai únic a Europa.

El primer fet que sobta és que els arbres se situa en una interminable plana. Aquest fet em va sorprendre ja que la major part de boscos que he visitat a Europa es localitzen en els vessants de les muntanyes.

El segon element sorprenent és la diversitat d’espècies forestals. Els estudiosos han comptabilitzat 26 espècies d’arbres dins la reserva forestal, és a dir, en un territori de només  4.000 ha hi ha una enorme diversitat arbòria. Com que ens situen en un clima subcontinental, que queda matisat per les influències atlàntiques que moderen la temperatura i proporcionen pluges suficients al llarg de tot l’any -encara que la meitat es concentren a l’estiu- ens apareixen espècies pròpies de les terres nemorals i altres del món boreal. Per aquest motiu es qualifica aquest bosc com a boreonemoral. Per tant, Bialowieza és un bosc mixt de caducifolis i coníferes boreals. Hi ha dues coníferes molt abundants: el pi roig (Pinus sylvestris) i la pícea (Picea abies). Pel que fa als caducifolis, el roure pènol (Quercus robur), el carpinus comú (Carpinus betulus) i el tell de fulla petita (Tilia cordata) són els més importants. Prop dels cursos fluvials i en zones d’aigües pantanoses apareix el vern (Alnus glutinosa) i el freixe de fulla gran(Fraxinus excelsior).

El tercer element que sorprèn és l’alçada dels arbres. Vaig admirar pícees que s’enlairaven per damunt dels 40 m i roures pènols que arribaven als 35m d’alçada. En molts moments restes embadalit contemplant la rectitud i l’alçada dels troncs. Penseu que hi ha arbres que tenen branques amb fulles a partir dels 18 m.

Roure pènol

El quart element destacable és l’edat dels arbres ja que hi ha una enorme concentració d’espècies forestals pluricentenaris. Si teniu curiositat pels arbres monumentals hi ha un lloc web (www.monumentaltrees.com ) on trobareu informació vers els peus més espectaculars de la foresta de Bialowieza. A tall d’exemple, esmentar-vos que s’ha mesurat un roure pènol de 41 m d’alçada i 7,25 de perímetre o que s’ha trobat un altre roure pènol que té 500 anys. El darrer element que sorprèn és la quantitat d’arbres caiguts i de fusta morta en descomposició. Els estudiosos han calculat que la fusta morta representa el 25% de la biomassa. Aquest fet és producte que, dins de la reserva forestal, no es fa cap tipus de gestió. Només s’aparten els arbres caiguts sobre els camins. Per tant, podem observar com és un bosc producte de l’estricta dinàmica natural.

En conclusió, caminar per aquesta foresta és una experiència sorprenent i alliçonadora ja que sorprèn la diversitat, l’alçada i l’edat dels arbres i, d’altra part, contemplar la diversitat forestal posa en entredit les classificacions forestals o geobotàniques fonamentades, majoritàriament, en una única espècie forestal.

A Bialowieza hi ha un gran nombre d'arbres caiguts en descomposició.