Entrevista als promotors del bloc: Amics arbres · Arbres amics.

Amb motiu de la meva entrada número 100 vaig decidir que la millor manera de celebrar aquesta efemèride era entrevistar la gent que promou el bloc: Amics arbres. Arbres amics, el qual ha estat un punt de referència i una font d’inspiració. Gràcies per voler col·laborar amb aquesta iniciativa !

Les persones que han contestat les meves preguntes són les següents: Joan Vicenç Lillo Colomar (J.V.): agent de medi ambient (antic guarda forestal) de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Guillem Nicolàs i Larruy (G.N.): tècnic Superior en Hortofructicultura i Jardineria. Podador especialista i grimpador d'arbres.

Rafel Mas Ferrer (R.M.): Biòleg. Tècnic a la conselleria de medi ambient.  Joan de Déu Fernàndez Brusi (J.D.F.): aprenent d’arbròleg i treballador de Parcs i Jardins a l’Ajuntament de Barcelona. Francesc Mas (F.M.): Ceramista. També tècnic en gestió cultural i administració associativa i tècnic en comunicació ambiental. Ara desocupat, sense feina.

Quan vau decidir impulsar aquest bloc i per què ?

(F.M.) El bloc el vaig començar sense cap intenció de fer divulgació arbraire ni d’arribar on hem arribat. Va ser l’any 2005, m’havia quedat sense feina i buscava fer alguna cosa per passar l’estona, per entretenir-me, a més hi havia qui em deia que calia fer blocs en català i la veritat és que no tenia gens de ganes de fer cap bloc, molts blocs en aquells moments eren de gent que l’escrivien com si fos el seu diari personal i a mi no em venia de gust, mirant per internet vaig veure que també hi havia blocs de diverses temàtiques i al final em vaig decidir fer-ne un on hi posaria coses sobre els arbres ja que era un tema que sempre m’havia agradat. Amb el temps i per internet vaig o vam anar coneixent els altres membres de l’equip del bloc i els vam convidar a participar-hi, alguns dels membres també hi són ja que eren coneixences d’algú de nosaltres. Cal dir que el bloc no seria el que és sense els altres membres de l’equip, tots ells en saben molt més que jo dels arbres. 

(J.D.F.) Un dia vaig fer una petita observació al bloc i arran d’això en Francesc em va convidar a participar-hi. Per a mi va estar una mostra de confiança i també l’ocasió de compartir les meves inquietuds, troballes i sentiments al voltant dels arbres. De fet no impulso massa, però quan puc col·laboro. M’ho demana el meu esperit arborícola !

Francesc Mas

Teniu alguna distribució de tasques entre els membres de l’equip ?

(F.M.) Cadascú publica al bloc allò que li ve de gust amb la premissa que ha d’estar relacionat amb els arbres tal com diu l’enunciat del bloc: “Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics” Jo faig d’administrador tècnic del bloc, del blogger, poso al bloc els escrits que d’altres persones ens fan arribar, envio cada 15 dies o cada mes els escrits del bloc  a una llista de gent que ens ho ha anat demanant, gestiono el correu electrònic del bloc i reenvio als altres membres de l’equip les consultes que a vegades ens arriben.

(J.D.F.) No, sinó seria com una empresa. No hi ha tasques només motivacions diverses i compartir fraternalment les nostres vivències i pensaments.

Quin balanç feu del bloc ?

(F.M.) En faig una valoració força positiva, sense que ens ho proposéssim inicialment el bloc ha esdevingut un referent de consulta. Tenim constància que, a més dels particulars i les persones enamorades dels arbres, el llegeixen les escoles de diferents graus, algunes administracions públiques i d’altres organitzacions. Hi ha força gent que hi frueix llegint els diversos apunts, cosa que ens complau. Sense dir-ho ni fer-ho a propòsit s’ha fet xarxa dels països catalans. Hi ha lectors i contactes amb gent i grups de diversos països d’arreu. Amb l’ajuda de diversos lectors hem denunciat les agressions als arbres i hem ajudat a salvar-ne alguns. I una cosa molt important, anem deixant a la xarxa i a l’abast de tothom un bon aplec arbraire. Crec que hem ajudat una mica a fer divulgació de la natura, a millorar l’estima pels arbres i a fer entendre que els arbres són moltes coses.

(J.D.F.) M’estimaria més que el balanç el fes la meva dona o els amables lectors. A vegades no tinc la certesa sobre allò que faig ni com arriba als altres. Però crec que és millor fer i no encertar que la postura de deixar de fer. Sóc un homínid que un dia vaig baixar de l’arbre i encara estic evolucionant...

 (G.N.) Molt positiu, és veritablement un lloc per a enamorats dels arbres i la natura.

(J.V.) Només pot ser positiva. La quantitat d’informació útil, ponderada, segurament rigorosa en la seva gran totalitat, ve a ser un pou d’on extreure informació necessària en moltes ocasions. No només per aquella persona que vol plantar una morera o un lledoner i en vol saber més coses, sinó també en multitud d’altres camps i aspectes. Personalment hi he incorporat documents personals o d’altres de professionals relacionats amb el món forestal i que, basats en una pràctica d’anys, són difícils de trobar en altres llocs o publicacions. Personalment, també una temporada vaig traduir al català documents de la Unió Europea o d’altres Institucions i Organitzacions mediambientals que, més prest o més tard, s’hauran de fer servir perquè en molts casos són documents de reglamentació o legislació mediambiental. Record també haver traduït documents de síntesi en congressos o fòrums que tenen molt de valor. Considero que el bloc és un lloc de referència en el seu camp i que moltes escoles fan servir.  I ja no parlem de les cançons, poemes, contes, fotografies....

La feina que en Francesc fa en aquest bloc, serà reconeguda algun dia. És una feina no remunerada i de molta dedicació. Són moltes les consultes i crides d’ajuda que ha rebut, fins i tot per part de l’administració. Tant de bo que molts funcionaris fossin tan eficients com ell.

(R.M.) Em vaig incorporar al bloc aproximadament fa un any després que en Francesc decidís començar-lo el juliol del 2005. Per tant porto gairebé 6 anys participant-hi de forma més o menys irregular; vaig per èpoques, unes vegades estic més inspirat i unes altres passen períodes més llargs sense publicar res. El fet de ser un grup de gent els que impulsem el bloc fa que els continguts d’aquest vagin augmentant constantment i no és tan patent la inactivitat d’algun membre. Me sembla que 7 anys de bloc han donat per molt, s’han escrit moltes històries, s’han compilat molts de poemes, cançons, dades sobre arbres, experiències, que crec que són i han estat útils per a la gent que ha consultat les entrades, tant pel nin que ha hagut de fer un treball per l’escola, com per qui ha volgut llegir les nostres històries o gaudir d’unes fotos d’arbres o de natura. Per jo, el millor balanç és que hem fet entre tots un bloc amable, quan i com hem pogut, entre tots, i sense un interès econòmic, amb amor. A nivell personal diria que hi ha hagut un abans i un després del bloc, no sabia que tenia tantes coses per contar i inquietuds sobre arbres i estic content que  en Joan Vicenç li proposés a en Francesc que jo entrés a formar part de l’equip.

Rafel Mas Ferrer

Hi ha alguna entrada que recordis especialment ? Per què ?

(F.M.) N’hi ha moltes. Els escrits del Joan Vicenç que denoten la passió i l’estima que té pels arbres i la natura. La claredat explicativa de com cal tractar els arbres urbans en els escrits del Guillem. Les troballes ben documentades i les reflexions que fa en els seus escrits el Joan de Déu. La frescor i la capacitat d’explicar les seves experiències i les coses que moltes vegades ens passen desapercebudes en els escrits del Rafel. Les descripcions tant ben fetes que ens fa el Joan Bibiloni. Els articles incisius del Pere Llofriu.  De les meves entrades, potser les que parlen dels arbres del meu poble, Masquefa, alguns reculls de poesies amb arbres, els reculls de dites i cançonetes del codony, la figa i la magrana,  ara mateix també recordo “No tothom pot pujar als arbres”, vam rebre un correu demanant que donéssim noticia d’un esdeveniment antimines i després de donar-hi algunes voltes em va sortir aquest escrit.

(J.D.F.)

Llums i ombres sobre el morrut de les palmeres    i

Un Maragder de la Xina a Barcelona

Amb el morrut amb vaig fer un home. Un home compromès social i ambientalment amb la meva feina. Un home amb la consciència tranquil·la. Vaig pagar un preu elevat a nivell personal, acadèmic i laboral però n’estic content i orgullós. Hi ha un rerefons en tot allò que escric. Un dia potser toqui explicar-ho tot però el moment encara no ha arribat: no sóc invulnerable... però disposo d’un bon arxiu documental.

El morrut va ésser èpic i el maragder poètic. El plaer intel·lectual d’intuir, constatar i després propagar una sorpresa com aquesta va ésser una experiència meravellosa. La germinació va ésser fascinant !

(G.N.) M'agraden aquells dels que n'aprenc, que en arbres-amics passa sovint. I sobretot, quan s'ha pogut aportar ni que sigui un granet de sorra en salvar algun exemplar com en el cas d'un ginjoler centenari que hi ha a Barcelona.

(J.V.) Personalment m’agraden les entrades d’en Rafel i en Joan Bibiloni. Les d’en Rafel crec que s’haurien de recopilar i publicar de manera independent. Són molt autèntiques i demostren una visió del camp i la natura de Mallorca molt pròxima i especial. Les entrades d’en Joan Bibiloni són d’una qualitat descriptiva i acadèmica de molt de valor. En Brussi hauria de publicar més. En Guillem és un gran especialista jardiner. En Thomàs hauria de transmetre més la seva experiència voladora... Entenc però que no a tothom li agrada escriure o que senzillament utilitza el temps per altres coses importants per a ell.

(R.M.) N’hi ha moltes que record i moltes d’altres que revisant el bloc em sorprèn que les haguem escrit. En record alguna d’interessantíssima com un escrit del Joan Vicenç sobre els caquiers i el caquier de Nagasaki que va sobreviure a la bomba atòmica. També me va agradar molt veure com en Joan Vicenç feia d’una conversa entre nosaltres, una entrada pel bloc. Les entrades de compilació fetes per en Francesc també són especials, té una gràcia especial per triar i trobar fotos de l’espècie sobre la que recau l’entrada i el mateix amb els textos. De seva en record la dels Codonys.

Joan Vicenç Lillo

Creus que la nostra societat viu allunyada de la natura i en concret dels arbres ?

(F.M.) Hi ha de tot, hi ha força gent que estima i aprecia la natura i els arbres, però en part si que vivim allunyats de la natura, també hi ha gent que veu la natura i els arbres com una nosa i gent que veuen la natura només com si fos un parc temàtic pels caps de setmana i les vacances o per admirar als reportatges de la televisió. Dels arbres urbans cal dir que encara hi ha massa administracions públiques i també algunes persones que no els tracten com caldria. Dels boscos comparteixo l’opinió d’alguns professionals que diuen que els hauríem de deixar tranquils.

(J.D.F.) Bé, una cosa és la societat i l’altre els manaires. Hi ha una consciència col·lectiva molt bona que conviu amb unes necessitats brutals; els arbres ara per ara estan lluny de qualsevol prioritat política. L’actual sistema polític no és gens representatiu de la societat ni de les seves necessitats. Amb més arbres i menys totxo viuríem millor. Ara ens volen malalts i tontos... així no tindrem temps de pensar ni en els arbres ni la natura: si us plau que tot passi pel cedaç de l’especulació ! Especulació alimentària, ambiental, social... La pitjor plaga que pateixen els arbres som nosaltres mateixos com a espècie.

(G.N.) No crec que visqui allunyada, però sí que té una visió molt distorsionada de la realitat i que actua amb un gran desconeixement del que és un arbre o un bosc. I amb això incloc tant aquells que no deixarien verd enlloc com els que surten en processó cada cop que un propietari forestal vol treure rendiment econòmic de la seva terra.

(J.V.) El problema és que encara no ens hem adonat que som natura i medi ambient. Seguim pensant que la terra, gaia, la natura hi és per dominar-la i no per compartir-la com una espècie més que al cap i a la fi som. Fa poc vaig llegir que nosaltres, els humans no som rellevants en el cosmos. Ens pensem tot el contrari, que en som el centre. Així i tot existeix de cada vegada més una manera molt més respectuosa i d’estimació cap a la natura, cosa que no es demostra però en les eleccions dels polítics que ens governen, com en el cas especialment dramàtic de les Illes o País Valencià.

(R.M.) No crec que tota la societat visqui allunyada de la natura i dels arbres. El dia a dia fa que anem amb presses i que no puguem returar-nos a contemplar la placidesa dels arbres i de la natura. La gent no pot gairebé gaudir de la natura degut a la rutina, però crec que ara més que mai la gent està conscienciada i que estima la natura. La gent s’hi acosta els caps de setmana, d’una manera o altra, tot i que jo penso que dins les ciutats sempre podem trobar micro-espais de natura que hem de gaudir encara que siguin uns minuts. Falta respecte a la natura i als arbres, però crec que és més culpa de polítics i gestors, constructors, que no actuen amb amor i respecte cap a ells, crec amb la gent en general, tot i que de vegades te’n duus sorpreses desagradables.

Recordes alguna experiència emotiva lligada als arbres?

(F.M.) Sempre he admirat els arbres, de petit ja hi quedava embadalit i em feien volar la imaginació, els arbres grans quan es balancegen les branques pel vent que semblen gegants, a la tardor les ventades que fan caure les fulles com si fos una pluja, el miracle dels arbres fruiters quan floreixen i després plens de fruita, els petits arbres tots plens de flor que em semblaven màgics. I poder constatar de gran que algunes coses de les que imaginaves de petit es troben reflectides en la mitologia, la literatura, la poesia, l’art.

També m’emocionen els arbres quan es pensa que molts porten records i són referents en la vida de moltes persones. 

(G.N.) Sí, però moltes d'elles són de pena profunda per haver hagut d'eliminar algun exemplar al no haver pogut convèncer el propietari de no fer-ho. I, malgrat les palmeres no són arbres, cada vegada que en veig una afectada de morrut o paysandisia penso que el paisatge que jo he conegut els meus fills ja no el gaudiran.

(J.D.F.) Hi ha un parell d’arbres monumentals, ja traspassats, que em van impactar: el Faig Gros de Sant Amant i el Pi Pinyer del Teatre Grec. També el primer baobab i el ficus d’Anuradhapura. També conservo el record de molts arbrets rupícoles que em van salvar de forces peripècies alpinístiques gràcies al punt d’assegurança que ens oferien. De fet em costa molt parlar de les meves emocions. A nivell afectiu, em cal una intimitat que pel moment em costa de trobar al web. I si parlés de les meves experiències amb un xaman al bosc segur que em diagnostiquen qualsevol desequilibri mental. Jo diria que sóc un tímid que dissimula com pot.

(J.V.)Moltes, sobretot quan hi som a damunt. S’hi pot estar hores.

(R.M) Tinc records emotius amb els arbres, gairebé sempre els relaciono amb experiències familiars, recordo una figuera gran que feia bones figues, tenia poques arrels i que havíem de salvar del vent que la tombava, fermant-la amb cordes; recordo el garrover allà on teníem instal·lat un gronxador de corda i fusta; recordo arbres que hem sembrat o la feina que hem hagut de fer per arrabassar-ne d’altres...recordo les fruites menjades baix dels arbres...I tinc una experiència compartida amb el meu pare, en el moment que sembràvem una olivera i que em fa ganes que sigui la protagonista d’una pròxima entrada al bloc.