L’arbre de la vida

Un dels grans arbres simbòlics en diferents religions és l’arbre de la vida. 5000 anys enrere, dins de la cultura Sumèria ja es va trobar un baix relleu que simbolitza l’arbre de la vida. Els sumeris van viure 3000 a C. a la depressió per la qual transcorren els rius Tigris i Èufrates. Aquest territori també es coneix com Mesopotàmia, que vol dir país entre rius.

Dins del cristianisme, la primera referència a l’arbre de la vida ens apareix en el Gènesi (Gen 2:8-10): “Déu plantà un jardí a Edèn, cap a l’orient, i va posar-hi l’home que havia format. Jahvè Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d’arbres, agradables a la vista i bons per a menjar, com també  l’arbre de la vida, al mig del jardí” Per tant, al bell mig del paradís se situa l’arbre de la vida. En conseqüència, l’arbre ocupa un lloc central sense esmentar-ne l’espècie i es converteix en un arbre simbòlic ja que es converteix en un pont entre la terra i el cel, entre el món natural i el sobrenatural i, per tant, entre les persones i la divinitat. L’arbre és font de vida a partir de la llum del sol que li permet; a partir dels gasos que hi ha a l’atmosfera, l’aigua i el nutrients del sòl i mitjançant l’acció de la fotosíntesi crear matèria orgànica, és a dir, treure brots nous, flors i fruits.

En el llibre dels proverbis també s’esmenta l’arbre de la vida (Pr 11:30):

“La recompensa del just és l’arbre de la vida,

i el savi assoleix una vida eterna”

Per tant, l’arbre de la vida simbolitza també un camí i un destí per sortir del laberint que és la vida. Un camí ple d’eleccions responsables que sempre se situen, com l’arbre mateix, entre el cel i la terra. Per aquest motiu, l’arbre de la vida torna a aparèixer dins l’Apocalipsi (Ap 2: 7): El qui té orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies: “Al qui sortirà vencedor, li concediré de menjar de l’arbre de la vida que hi ha al Paradís del meu Déu”

El judaisme també utilitza el símbol de l’arbre de la vida visualitzat com un tronc que al seu voltant apareixen deu nòduls o esferes i vint-i-dos camins que representen els diferents estadis per acostar-se a la comprensió de Déu i d ela creació del món.

L'arbre de la vida esculpit a l'entrada del Duomo de Lucca