Emboscats

Fa uns dies un amic va recomanar-me que veiés el reportatge de TV3: "Emboscats. Memòria d'una geografia secreta" i va argumentar el seu suggeriment amb aquestes paraules: “ Es tracta d’un documental que està fet amb molta cura, sobre un tema ben sensible i que m'ha ajudat a entendre encara més coses d'aquesta curiosa societat solsonina, però sobretot a donar forma a un sentiment de fortes vivències viscudes que sovint m'acompanya quan camino i recupero corriols perduts pels boscos de la comarca”.

Davant de tants bons arguments vaig visualitzar la producció de TV3 i el primer que em va sorprendre va ser que la música havia estat feta per Roger Mas i que aquest tema es trobava en el darrer treball publicat per l’autor i que s’havia gravat conjuntament amb la cobla sant Jordi en uns concerts fets a Solsona. Curiosament vaig assistir a un d’aquests concerts en una freda nit de desembre.

D’altra part la lletra del tema Emboscats, també està farcida de poètiques referències forestals i dels sentiments que van experimentar les persones que van amagar-se al bosc.

Bauma, bòfia, boix,

ombres i sorolls,

dormo amb un ull obert,

grèvol, fura, tell,

gebre, nit, rovell,

d'aquest hivern despert,

no veig el jorn d'eixir d'aquest forat,

no sé qui són que em busquen en la nit,

aviat passarà, em dic, això no pot durar,

home que s'amague com una guineu,

la son vol enganyar,

i el meu amor qui sap on deu parar,

oh! si pogués, oh! si en sabés,

festejo la il·lusió, amb els peus de fang,

veurem florir l'arç blanc?

udola la cabrota, respon son amant,

veurem florir l'arç blanc?

no veig el jorn d'eixir d'aquest forat,

no sé qui són que em busquen en la nit.

El reportatge explica- a partir del testimoni d’unes 40 persones que van tenir familiars o amics que es van emboscar-  la vivència de les persones que durant la Guerra Civil espanyola van fugir de casa seva i es van amagar, majoritàriament, enmig dels boscos de les serres pirinenques i se’ls coneixia amb el terme, “emboscats”

Alguns van amagar-se perquè eren perseguits, producte de la seva posició social o per pertànyer a l’església i, en conseqüència, temien per la seva vida. D’altres, van marxar, senzillament, perquè no volien participar en una guerra que no anava amb ells i van trobar en el bosc un refugi. Com que estaven en edat militar se’ls va considerar desertors i van ser perseguits per les autoritats republicanes.  Es tracta d’una història de pors i temences i, a la vegada, una narració on la foresta es converteix en la casa d’uns homes avesats a treballar la terra.