Els plàtans de la plaça Santa Maria de Mataró

Els plàtans són molt presents en les places de molts pobles i ciutats de Catalunya. Si tenen espai generen una ampla capçada que és un bon refugi al llarg dels mesos estivals. Pel que fa al simbolisme i la història del plàtan ens hem de remuntar a l’antiguitat ja que va ser un arbre molt venerat pels grecs, per exemple  apareix, freqüentment, en descripcions de santuaris. Segurament que la fascinació per aquest arbre anava molt lligada a les seves espectaculars dimensions i a la seva longevitat. Pel que fa al seu origen, la mitologia grega ens relata que hi ha via dos gegants, Otos i Efialtes, que tenien dues germanes, Pàcratis i Plàtan. Davant dels excessos d’aquest dos gegants, els déus van decidir la seva mort i Plàtan, trista per la mort dels seus estimats germans, fou transformada en arbre. Molts segles després el plàtan va ser un arbre que després de la revolució francesa es plantava a les places dels pobles per celebrar la fi de l’obscurantisme i l’inici d’una nova era. Per aquest motiu se l’anomena l’arbre de la llibertat.

Els plàtans de la plaça Santa Maria

Els tres plàtans de la plaça de Santa Maria de Mataró tenen una història ben curiosa. Segons documents i fotografies aquests arbres van ser plantats el 1889 i, per tant, són arbres centenaris. Ara bé, la data clau en la història d’aquests tres arbres és el maig del 2001. Davant del projecte de reurbanització de la plaça endegat per l’Ajuntament de Mataró que preveia talar-los, la societat civil mataronina va organitzar-se per evitar-ho. En primer lloc es van recollir alguns milers de signatures entre la ciutadania i, posteriorment, un grup  de joves van decidir enfilar-se als arbres per evitar que els abatessin. La Vanguardia del 27 de maig de 2001 va treure una notícia titulada: “Barones rampantes de Mataró se instal·lan en árboles para impedir que los corten”. Afortunadament la pressió popular i el ressò de la notícia en els mitjans de comunicació va fer rectificar  l’ajuntament i els plàtans encara són drets.

Per celebrar els 10 anys de l’anomenada: “revolta dels arbres” el dissabte 4 de juny van celebrar-se diversos actes al peu dels plàtans centenaris. El més curiós va ser el recital de Pau Riba enfilat dalt d’un dels arbres.

Celebro històries com les que acabo d’explicar ja que els petits gestos diuen molt d’un poble. A més a més, aquests plàtans situats al davant de la portalada de la basílica de Santa Maria afavoreix el seu paper de ser un pont entre la terra i el cel. D’altra part, aquests plàtans m’han aixoplugat cada estiu quan s’hi celebra davant seu  un dels actes més entranyables de les Santes i que té lloc desprès de les matinades, quan les diferents colles van arribant i es dediquen a llançar la resta dels seus coets, mentre les gralles cada vegada sonem més fort. I quan tot s’acaba comencen a sonar les campanes que ens indiquen que manca poc per l’ofici de les Santes.

Els arbres i el temple un pont entre la terra i el cel