Els arbres del jardí de Calipso

Tal com explica Homer a l’Odissea, en un dels seus viatges Ulisses va naufragar a l’illa d’Ogigia on vivia la Nimfa Calipso enmig d’un esplèndid jardí. En aquest espai Ulisses va restar-hi deu anys fins que Zeus va donar-li l’ordre de partir. 

A continuació us reproduïm un fragment de l’Odissea, en traducció de Carles Riba, on es descriu el jardí de Calipso:

“Quan, però, a la fi pervingué a l’illa remota,

va sortir de la mar violeta i pel ferm de la terra

caminà, fins a atènyer la gran espluga on la Nimfa

ben rullada habitava; i allí va encertar-la, que hi era.

Sobre la llar flamejava un gran foc; i es sentia l’aroma

del cedre bo d’asclar i de l’arbre d’encens que hi cremaven,

per tota l’illa. I la Nimfa era dins, cantant amb veu dolça,

mentre, corrent el teler amb l’àuria agulla, teixia.

I al voltant de l’espluga hi havia crescut una arbreda

plena d’ufana, trèmols i verns i xiprers olorosos,

i a llurs copes venien ocells d’ala llarga a jocar-se,

òlibes i esparvers i gralles de llengua estirada,

marineres, que tenen la feina entremig de les ones.

I hi prosperava també, sobre el mur de l’espluga balmada,

una parra novella, amb els seus raïms ufanosa;

i quatre fonts hi brollaven de rengle, amb una aigua molt blanca,

l’una al costat de l’altra, girant cadascuna de banda;

i a l’entorn, verdejaven uns prats mollencs de violes

i julivert, que allí, un immortal que hi vingués, s’hi hauria

embadalit mirant i hi hauria esbargit el seu ànim”

Fixeu-vos com apareixen tots els elements que caracteritzen els jardins: les olors, les ombres dels arbres, el so dels ocells i de l’aigua i els fruits.

El vern un dels arbres del mític jardí de Calipso.