Paisatge forestal després de la ventada

Avui he fet un dels meus recorreguts ciclistes habituals. He resseguit des de Mollet del Vallès la carena que hi ha entre la riera de Caldes i la riera Seca fins arribar a Caldes de Montbui. A la majoria de les pinedes per on he passat he vist un gran nombre de pins arrencats de soca arrel pel vent i caiguts a terra o sobre altres arbres. També he apreciat un gran de branques trencades. Sempre es tractava de pins blancs o pinyoners ja que tenen majors alçades i unes arrels més superficials. També cal ressenyar que es tracta de masses forestals amb una elevada densitat i que no tenen cap tipus de gestió forestal ja que fa molts anys que hi passejo. En mots casos s’han talat els troncs per facilitar la circulació i aquests i les corresponents branques s’han deixat al costat mateix del camí. Aquest dantesc paisatge forestal és resultat de la forta ventada que va patir Catalunya el passat dimarts 9 de desembre. Cal ressenyar que en algunes localitats del Vallès Oriental es van arribar a cops de vent de 100 quilòmetres per hora, fet que va generar la caiguda de centenars d’arbres.

Desgraciadament tornem a parlar dels boscos en negatiu, és a dir, que només són notícia quan aquests pateixen els efectes del vent, del foc o de la neu. Només cal recordar que el gener del 2009 una altra excepcional ventada va tombar milers d’arbres, que l’estiu del 2010 diversos incendis van calcinar milers d’hectàrees forestals o que la inesperada nevada del 8 de març de 2011 va tombar milers d’arbres en els boscos litorals i prelitorals. Per tant, en els darrers anys, el vent, el foc i la neu han afectat negativament els nostres boscos. Cal emfatitzar que les ventades, els incendis forestals i les nevades excepcionals són, primer de tot, pertorbacions naturals, i és quan afecten a un medi vulnerable que provoquen alteracions intenses a les persones, els bens, els serveis o el medi ambient i els podem qualificar de desastres naturals.

Els ecosistemes mediterranis, com els d’altres latituds pateixen cíclicament pertorbacions que afecten la seva estructura i el seu funcionament. En conseqüència, els incendis forestals, com les ventades o les tempestes de neu són pertorbacions que afecten, cíclicament, molts ecosistemes i aquests, seguint el seu propi ritme natural, se’n van refent. Per tant, si els ecosistemes estant adaptats per superar els diferents tipus de pertorbacions, on rau el problema ?

La clau és que, necessàriament, no som només davant d’un problema ecològic sinó enfront d’un drama o desastre dins d’un context social i econòmic. Ens explicarem. El problema és social ja que dins dels nostres boscos hem permès que existeixin centenars de quilòmetres de carrers, de cases i de conduccions elèctriques i, per tant, els arbres han caigut sobre les cases o enmig dels carrers, deixant moltes persones incomunicades o amb la seva vivenda malmesa. Això és el que va passar el passat  dimarts 9 de desembre, el dilluns 8 de Març de 2011 o l’estiu del 2010 i del 1994 en que molts boscos i cases del Vallès Oriental, del Maresme o de la Selva van veure’s afectats per la  ventada, la tempesta de neu o les flames de l’incendi. Tot això passa, perquè, senzillament, vivim en un espai sotmès, periòdicament, a riscos naturals i no en un territori idíl·lic. 

El problema també és econòmic ja que la major part dels boscos on s’han escapçat branques o han caiguts arbres són de propietat privada i, per molts d’aquests propietaris, el bosc, encara que esporàdicament, és un recurs econòmic que ara s’ha descapitalitzat. Si volem actuar amb visió de futur, hauríem de considerar els nostres boscos, tal com reclamava el II Congrés Forestal Català, com a infraestructures de país, tal com ho són la xarxa viària o elèctrica. Cal entendre que l’espai forestal no només és un recurs econòmic sinó també és, entre altres funcions, un reservori de carboni o de biodiversitat, així com paisatge i, en conseqüència, un espai de lleure, malgrat ésser, majoritàriament de propietat privada.

En conclusió i si volen ser conseqüents amb la màxima de que els incendis s’apaguen a l’hivern, convé dur a terme, ràpidament, iniciatives, d’acord amb la propietat, per minimitzar els efectes que va generar  la ventada sobre els ecosistemes forestals. I en aquest punt, ens apareixen diferents preguntes: què en farem d’aquesta biomassa ? Simplement la triturarem i la llençarem sobre els sòls ? la portarem a serradores a uns preus llastimosos ? No seria millor aprofitar-la energèticament i convertir-la en estella i fer-la servir per alimentar calderes ?