Què respondries
si et demanessin quina és la paraula que s’amaga darrere d’aquesta definició: “Licor fet per maceració en alcohol de nous
verdes”. De ben segur, que si tens
estima pel teu territori i les coses que t’envolten, hauries respost la
pregunta automàticament. Aquesta és la definició que dóna l’Institut d’Estudis
Catalans al mot Ratafia.
Com bé sabràs,
la Ratafia no es limita només a una freda i curta definició, aquesta és una
beguda amb un sentit molt ampli, la Ratafia és tot un món, probablement sigui
més que això, és un Univers: l’Univers
Ratafia. Aquest beuratge, d’orígens
remots, porta dins seu la saviesa de tota una terra i de qui la sap apreciar,
treballar i adaptar-s’hi. Dins de cada ampolla de Ratafia, hi ha els
coneixements i el saber fer d’aquell qui, amb paciència i il·lusió, s’ha
esforçat a buscar els ingredients necessaris per fer un bon beuratge tot
vaguejant pels seus paisatges, sabedor que serà aquest últim element, el més
important, el tret diferenciador d’un licor màgic, únic i especial arreu.
Però quines
històries s’hi amaguen entre la Ratafia? Quins orígens té? Com s’elabora? Mirem
de desgranar-ho una mica tot plegat. Jacint Verdaguer explica amb una
llegenda l’origen del mot Ratafia. Diu
així:
“Diu que
una vegada, en una masia de les contrades de la Selva s’hi trobaren tres
bisbes: el de Vic, el de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona. Sembla que el
motiu de la trobada era per esclarir alguns assumptes en petit concili
territorial.
Quan els
bisbes estigueren entesos i firmaren els tractats, demanaren al masover alguna
cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els portà una ampolla
de Ratafia i els en servi en tres gots. La beguda era nova per ells, i els
agradà, com sol agradar a qui la prova. En demanar els bisbes quin nom tenia,
els va respondre que era una beguda casolana i que mai li havien posat nom. Els
bisbes van voler posar-li’n un que fos com el segell del tractat que havien
firmat. Van pensar una mica fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i
va dir: RATA-FIAT! (mot llatí que significa “Queda firmat”).
Amb
l’aprovació dels altres dos bisbes, que celebraren l’acudit, aquest licor
català va quedar batejat amb un nom llatí i així se’l coneix arreu”.
Llegendes
populars a part, podem afirmar que els orígens de la ratafia tenen principis
medicamentosos i digestius. Les fórmules més antigues que es coneixen es
preparaven a redós de la saviesa de monestirs i convents . Actualment, les
ratafies que s’elaboren formen part de la nostra herència cultural i l’àmbit de
la Ratafia s’estén per moltes zones d’Europa i arreu del món, que curiosament
se li atorga el caràcter d’autòcton de la zona. Així, de ratafies en podem
trobar de molt diferents en un espai territorial molt reduït com és Catalunya.
Al Pirineu, a la Garrotxa, a la comarca de la Selva, a tots aquests llocs i
molts més, s'elabora Ratafia. Tot hi així,
cada una d'elles serà diferent, però al mateix temps, totes seran
Ratafia.
De receptes i
maneres d’elaborar Ratafia n’hi ha de molt divers: depèn de l’abundància d’herbes de cada
territori, l’aiguardent utilitzat i, lògicament, de la manera de fer i els
coneixements de la persona que l’elabora. Les receptes de Ratafia, amb un punt
de secretisme, han anat passant de generació en generació al llarg de la
història. Tot hi així, la base d’aquest
licor és comuna per totes les ratafies que s'elaboren a les cases:
l’aiguardent, les nous verdes, les espècies i
les herbes escollides. Algunes de les herbes més utilitzades són: la
tarongina, menta, marialluïsa, camamilla, tomanyí, romaní, farigola, malva,
sàlvia, poliol, orenga, fonoll, espígol, pericó, etc.
La millor època
per elaborar la Ratafia és a finals de juny, quan les nous encara són verdes i
tendres. A més, la tradició escull la nit de Sant Joan, el solstici d’estiu,
com el moment òptim per recollir les herbes, ja que llavors les seves virtuts
es concentren amb tota la seva essència. La manera de fer-la és molt senzilla,
només cal abocar l'aiguardent, les nous verdes i les herbes (un xic mustigues)
dins d'una garrafa de vidre i seguidament deixar reposar la barrejar durant
quaranta dies amb l'anomenat mètode de "Sol i serena" i sacsejar o
"xinxollar" la garrafa de tant en tant. Un cop passats aquest dies
observarem com l'essència de les herbes s'ha transmès a l' aiguardent que haurà
obtingut una coloració fosca, és llavors quan haurem de colar la Ratafia amb un
drap de cotó per separar el licor de les restes. Després, només caldrà
deixar-la reposar durant unes setmanes per tal que la Ratafia s’envelleixi i
acabi d’absorbir bé totes les qualitats de les herbes. Durant el procés
d’envelliment acostuma a quedar tèrbola i s’haurà de tornar a colar.
Una de les
maneres d'aprendre a fer una bona Ratafia és participant a alguns dels molts
tallers que s'organitzen des de fa uns anys enrere a moltes poblacions,
destacant-ne el "Tallaret de la Ratafia" organitzat per la “Confraria
de la Ratafia” de Santa Coloma de Farners. A més, des de la mateixa entitat
s’organitza pels volts de setembre un taller per aprendre a filtrar
correctament la Ratafia.
La Ratafia és un
licor de la terra, un beuratge que s’adapta a les condicions del nostre clima
mediterrani, sever i irregular, i que ens ha deixat arreu del nostre territori
una gran diversitat de paisatges, gràcies a el seu clima, però també gràcies a
la mà de l’home. Del lligam entre el paisatge i les persones n’han sorgit
tradicions, costums, CULTURA. Ja és hora de permetre que la Ratafia entri plenament dins del nostre univers
cultural, al cap a i la fi el que aconseguiríem
seria enriquir una miqueta més la
diversitat dels nostres paisatges.
Si hi ha algun
racó de les nostres contrades on la Ratafia té un lloc propi on agafa tot els
seus sentits aquest indret és Santa Coloma de Farners, on des de fa 31 anys i
de manera ininterrompuda s’hi celebra pels volts de novembre la Festa-Concurs
de la Ratafia. Per nosaltres, els colomencs, la Ratafia és quelcom més que un
licor, és un mar de sensacions i records únics on ens agrada submergir-nos.
Records com el moment en què l’àvia treia l’ampolla de Ratafia i una capsa de
Teules de dins l’armari després d’un llarg dinar de diumenge, és aquells dies
de calor sufocant d’estiu quan anàvem a collir les herbes tot passejant pel
rocà o aquelles excursions a la muntanya on no hi podia faltar mai la petaca de
Ratafia.
Vegem-ne una
mica la història per adonar-nos el perquè d’aquesta estima embriagadora que
tenim els colomencs per aquesta Festa. L’any 1981 una
colla de joves agrupats sota el nom de Jovent del Poble, van incorporar a la
Festa Major un concurs molt original: a veure qui feia la Ratafia més bona.
L’objectiu del concurs era clar: recuperar una tradició que estava apunt de
desaparèixer, com ha sigut el cas de tantes altres tradicions de casa nostra.
Fins llavors, la Ratafia era una beguda que només feia la gent gran, molts
joves de l’època no la coneixien. El Concurs va ser un èxit des del seu
principi i al llarg de la seva història a comptat amb un gran nombre de
participants (el rècord de ratafies presentades és de 177, corresponent a l’any
2012) i amb jurats de renom com són: Xavier Codina (Ratafia Russet), Àngel
Portet (Ratafia Raiers) i Joan Roca (Celler de Can Roca), entre d’altres.
Allò que va
començar com un concurs dins del programa de la Festa Major, el cap de dos anys
va passar a fer-se a principis de novembre i de mica en mica s’hi van
incorporar activitats paral·leles. Cada any la fira anava creixent i va ser a
meitat dels anys noranta quan la Festa va agafar un gran impuls que ha durat
fins a l’actualitat. El resultat ha sigut el d’un poble bolcat a la Festa.
Actualment, la
Festa-Concurs de la Ratafia (http://www.ratafia.ca )és el
resultat de la implicació de tot un poble i dels esforços dels seus
organitzadors: l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i la Confraria de la
Ratafia. Aquest darrer organitzador, la Confraria de la Ratafia, és una entitat
nascuda ara farà tres anys i que és el resultat de l'herència de les primeres
associacions que van començar a promoure la Ratafia a la nostra ciutat. Així,
l'objectiu de la Confraria és el de promocionar la Festa de la Ratafia i la
ciutat de Santa Coloma de Farners com a capital d'aquest licor.
Visitar la Festa
de la Ratafia és un regal pels sentits on tothom hi és convidat. Passejar per
la seva fira, veure i participar en les seves activitats entorn de la Ratafia,
les herbes aromàtiques i altres productes relacionats amb aquest univers
cultural, és quelcom que s'ha de viure per conèixer una mica més la nostra
essència cultural.
"Veig
brivalls àgils de mans,
pugilats
de pesos-mosca,
feinotes
d'amor de fosca,
tavernes
al bany maria
pel baf
de tertulians,
bevedors
de Ratafia"
Salvador
Espriu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada