El roure de Guillotin, l’arbre més vell que he tingut el plaer de conèixer.

Aquest esplèndid roure pènol es troba a dins de l’immens bosc de Paimpoint,  al cor de la Bretanya. Es tracta d’un arbre que, segon el plafó informatiu que hi ha abans d’arribar-hi, és mil·lenari, té uns 12 m de perímetre i uns 20 m d’alçada.

Es tracta d’un exemplar que es troba en clar estadi de senectut ja que les seves branques més altes s’han ja assecat i s’aguanten les unes amb les altres amb els cables posats pels forestals. Si la memòria no em falla, crec que és un dels arbres més vells al quals m’he acostat. M’explicaré amb detall.

Abans de cap altra cosa, precisar que es tracta d’un roure molt ben cuidat i que les persones s’hi poden acostar fàcilment ja que al voltant de la seva soca s’hi ha construït un entarimat amb una barana,  alguns bancs i, per arribar-hi, hi ha unes còmodes escales. En conseqüència pots apropar’t-hi confortablement, acaronar la seva escorça o gaudir des dels bancs estant de les formes del seu tronc i de la sinuositat de les seves branques.

El seu nom prové de l’abat Guillotin que havia nascut a Concoret, municipi en el qual  se situa el roure i que,  en el temps de la revolució francesa, es diu que  va poder-se amagar i salvar-se  dels revolucionaris a l’ocultar-se dins del buit que el roure té a la base del seu tronc. D’altra part, la llegenda també anomena aquest roure –recordem  que som en terres artúriques- com: El roure d’Eon de l’estrella. Eon era el nom  que va rebre un eremita del segle XII i que producte per la seva passió per la màgia va predir la fi del món quan passes el cometa Halley i per aquest se l’esementa com Eon de l’estrella.

Sens cap meva de dubte és un dels arbres més espectaculars que he vist i el fet de ser declarat arbre monumental per l’ONF (Office National de Fôret) ha permès una comunicació fàcil amb l’arbre. Acaronar la seva rugosa escorça és com donar la mà a un vell corbat que, assegut davant de ca seva va  veient com el temps passa plàcidament. La seva contemplació silenciosa i serena et transmet una calmosa energia producte del saber atresorat pel pas dels anys. Si apropes l’orella a la seva escorça pots escoltar narracions a l’entorn de la duresa dels hiverns a la Bretanya, de la calidesa dels seus estius, de les generacions de pagesos que l’han conservat i han desistit de convertir-lo en llenya ja que  han apreciat de segle en  segle l’agradable ombra on recolzar-se .

En conclusió, uns espectacle d’emocions i sensacions. Si teniu l’oportunitat de visitar Bretanya, no us perdeu la visita a aquest majestuós i vell roure pènol.