Aquests dies de tardor, gaudíem d’un esquitx d’ocres
que s’estén pels vessants obacs de les muntanyes així com pels jardins i les
places de les nostres ciutats. Dins del món urbà hi ha un arbre que en té el
cor robat, es tracta del liquidàmbar, el qual al llarg de la tardor ens deixa,
en les seves fulles, un reguitzell de coloracions marronoses esplèndides.
El liquidàmbar prové de les terres altes de la
plana costanera atlàntica dels Estats Units. Es tracta d’un portentós arbre de
la família de les Hamamelidàcies que, a la seva terra nadiua, pot arribar als
40 m d’alçada, però que plantat als carrers o places creix com a molt, entre
els 18 i 30 m. Té un tronc cilíndric, d’escorça grisa i en edat adulta acostuma
a presentar considerables esquerdes. Les fulles són força grans, entre els 7 i
19 cm, d’un vistós verd lluent a l’anvers i són piloses al revers; són
caduques, palmades i lobulades i, a la
tardor mostren unes coloracions grogoses molt vistoses..
El Liquidàmbar americà pren aquest nom ja que
la reïna que produeix és olorosa i recorda l’àmbar líquid. És un arbre
ornamental molt present en parcs i jardins ja que els troncs creixen molt
rectes i les fulles, a la tardor, prenen unes tonalitats molt atractives. Va
ser introduït a Europa el 1681 per un missioner anglès que el va plantar en els
jardins del palau de Fulhan de Londres. La fusta d’aquest arbre és aromàtica i se
n’extreu una reïna que s’utilitza en l’elaboració de perfums. En conclusió
gaudi d ela tardor i dels colors de les fulles del liquidàmbar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada