Fa uns dies
vaig tenir la fortuna de visitar, acompanyat pel seu director, la nova seu del
Museu del Suro de Palafrugell (www.museudelsuro.cat). Aquest nou emplaçament del museu correspon
a una antiga fàbrica modernista construïda entre el 1900 i el 1907 que,
precisament, es dedicava a la confecció de taps de suro i s’anomenava,
popularment, can Mario; la qual havia arribat a tenir més de mil treballadors.
Hi ha dos
elements que, al meu entendre, fan imprescindible la visita a aquest museu. El
primer és la reconversió d’una fàbrica de taps de suro, situada al centre de la
ciutat, em museu del suro. Els fets més destacables d’aquest canvi d’usos són
l’omnipresència del suro en tot l’espai ja sigui en forma de les mateixes
alzines sureres que ens apareixen a la placeta d’entrada, les panes de suros
amuntegades entre antigues màquines, els taps de suro, les planxes de suro, els
llums de suro... El segon fet més remarcable i sorprenent és que a l’espai que
hi ha entre les dues naus i que correspon a l’espai per on entraven els
treballadors i els camions s’ha convertit en una surera, amb els arbres i
arbustos d’aquest tipus de bosc. Talment és com si el bosc s’hagués apoderat de
l’asfalt.
Per tant,
visitar el Museu del Suro de Palafrugell és una experiència que us permetrà, no
només conèixer el procés de transformació del suro, sinó també admirar com està
creixent una sureda enmig d’una antiga fàbrica que es dedicava a treballar
l’escorça d’aquest arbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada