Avui he anat amb els alumnes de Geografia de la UdG a la muntanya de Montserrat per observar sobre el terreny algunes de les explicacions fetes a l’aula. Els he demanat que abans d’endinsar-nos en l’alzinar amb boix del torrent de Santa Maria obrissin els sentits per poder captar la major varietat de sensacions que transmet aquest alzinar i, per tant, hem caminat uns 10 minuts en silenci per dins de l’alzinar i després hem posat em comú quines característiques tenia l’alzinar i quines sensacions havíem percebut. És molt important adonar-se que el silenci i, a ser possible, la solitud, ens permet obrir els nostres sentits davant de la natura. Recordo algunes de les sensacions viscudes i explicades en la reunió feta al pla dels ocells: la força del vent i la remor que generava sobre les branques dels arbres, el contrast entre la penombra de l’interior del bosc i l’excessiva claror que paties quan arribaves a una clariana, la piuladissa dels ocells, la remor que fèiem nosaltres mateixos al caminar.. Per tant, us recomano que si voleu viure en la seva plenitud el bosc, camineu sols, en silenci i amb humilitat.
 | |
| Panoràmica de l'alzinar amb boix del torrent de Santa Maria |
Per què he triat aquest indret per fer aquest exercici ? Doncs perquè la muntanya de Montserrat és, entre altres fets, un paisatge espiritual de primera magnitud. Aquesta espiritualitat la proporciona, al meu entendre, la verticalitat i l’esglaonament de la muntanya. En aquest sentit recordo que els cartoixos que van instal·lar-se al peu del Montsant, en la comarca del Priorat, ho van fer perquè vivien la muntanya com una escala cap al cel. El segon element que afavoreix l’espiritualitat de Montserrat és el recolliment que ofereixen les ermites, algunes canals o l’alzinar amb boix del torrent de Santa Maria. Si teniu temps deixeu-vos ‘hi perdre.
 |
| Interior de l'alzinar amb boix del torrent de Santa Maria |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada