El paisatge, entre la terra i el cel.

Avui he sabut que l’Enrique Vicente ha mort d’un atac de cor fulminant.  Vaig coincidir amb ell en la redacció del llibre: “Oportunitats per a la custòdia del territori als municipis” publicat per la Xarxa de Custòdia del Territori. En aquell moment ell era secretari de l’Ajuntament de Tremp i vam discutir molt sobre els possibles papers que podien jugar els ajuntaments en la promoció de la custòdia. Recordo que vam acabar la redacció del llibre a la Terreta. Va ser una llarga i fecunda jornada ja que amb els amics d’X3 vam sortir de Mataró i ja vam esmorzar prop de la Noguera Ribagorçana. L’Enrique ens va obsequiar amb un esmorzar de caçador. Després vam endinsar-nos pels paisatges de la Terreta que està dins del terme municipal de Tremp, vam seguir menjant i treballant fins que es va pondre el sol i de tornada cap a casa. Sembla mentida que l’Enrique ja no sigui. Com homenatge a un home treballador i bondadós m’enfilo, virtualment, al poble de Sapeira i observo el paisatge de la terreta al qual l’Enrique havia dedicat bona part de la seva vida i, des d’aquella atalaia penso que el paisatge com els arbres se situen entre la terra i el cel i l’hi desitjo bon viatge.

Panoràmica de la Terreta des del poble de Sapeira