Les Magranes de l’edifici modernista de Caixa de Sabadell

El magraner és un arbre de fulla caduca que pot  arribar fins els 5 metres d'alçària i presenta una capçada força irregular.  Les flors, vermelles i molt boniques, apareixen solitàries entre els mesos de maig i agost. El fruit és la magrana que té de 5 a 9 cm. És un fruit comestible que quan és madur es clivella i s'obre de manera irregular. La part comestible són les llavors. El fruit té una envolta coriàcia que va des de colors grocs a vermells. 

El magraner és un dels arbres fruiters més antics. Els magraners eren molt comuns  prop dels masos i en els marges dels camins. De totes formes, Catalunya no és terra de magraners, les bones magranes sempre vénen del sud de la Península. No és estrany, doncs, que una ciutat important d’Andalusia porti de nom Granada en homenatge a aquest aliment que els àrabs conreaven amb mirament ja que per a ells era una fruita refinada.

Pel que fa a la simbologia del magraner, cal esmentar que la fruita és l’element que pren tot el simbolisme, tal com passa amb la major part dels arbres fruiters. La granada és el símbol de la maduresa i de la fertilitat. Segons la mitologia grega, en el seu temple d’Argos, la deesa Hera apareixia representada amb una granada a la ma. Ara bé, la mitologia grega estableix que l’origen d’aquest arbre és el següent: La mort de la mare de Side va generar, amb el pas del temps, un amor enfollit del pare cap a la seva filla. Fins que un dia, Side, fugi del seu pare i quan va arribar a la tomba de la seva mare va llevar-se la vida. Els Déus compadits per la dissort de Side, van fer brotar de la seva sang vessada un arbre que la recordaria eternament: el magraner.

Magranes en un capitell de la façana

A la Bíblia la magrana amb les seves llavors també és una fruita carregada de simbologia. Normalment és símbol de reialesa, esperança i vida futura, però també s’empra com a símbol de la resurrecció de Jesús o de la mateixa església ja que les llavors representen els creients que formen una sola església.

En els versos del Càntic dels càntics ens apareix un vers on ens s’utilitza el valor de la magrana com a fruita que satisfà al’assedegat espòs, quan l’esposa diu (Ct 8, 2):

“Quan et trobaria per fora, et podria besar

sense que ningú me’n fes retret.

Et conduiria i et faria entrar

a la casa de la meva mare, que em nodrí,

i jo et donaria a beure vi perfumat

i most de les meves magranes.”

Els jueus creuen que la magrana és un símbol de veritat , ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torà. 

A l’edifici modernista de Caixa de Sabadell projectat per Jeroni Martorell i construït entre el 1907 i el 1915 a la ciutat de Sabadell, ens apareixen les magranes en alguns capitells de la façana i en els mosaics que hi ha a la primera planta abans d’entrar a la sala noble. En tots dos casos la utilització de la magrana simbolitza la maduració i la fertilitat, per tal de fer entendre als possibles clients de principis de segle que Caixa de Sabadell era una institució madura i fèrtil  i, per tant, un lloc segur on deixar els estalvis.

Magranes en un dels mosaics de l'interior de l'edifici