El teix

El teix (Taxus baccata) és un arbre que s’estén per Europa, el nordoest del continent africà, el nord d'Iran i el sudest asiàtic. El nom genèric Taxus, és romà i l’esmenten Plini i Virgili, tot i que derivat del mot grec "taxis" que vol dir fila, per la disposició de les seves fulles o de "toxicos" que significa verí. El nom específic baccata prové del llatí "bacca", baia, amb referència al tipus de fruit.

El teix té una fulla perenne i linear i és d’alçada mitjana ja que no sol passar dels 10 m, tot i que, en alguns casos pot arribar a atènyer fins uns 20 m. Té el tronc gruixut, d’escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Capçada de forma piramidal, d’un verd trist i fosc, formada per branques molt obertes. És un arbre de creixement molt lent i se n’han trobat exemplars mil·lenaris. El Teix de Fortingall (www.forestry.gov.uk) és un vell teix que es troba en un pati al poble de Fortingall, a la regió de Perthshire, a Escòcia. Durant molt temps es va estimar que la seva edat havia d'estar entre els 2000 i els 5000 anys; investigacions recents tendeixen a situar-ho en el límit inferior, és a dir, entorn dels 2000 anys d'edat. Això seguiria convertint-ho en l'arbre més vell del que es té notícia a Europa. Malgrat la seva edat i els atacs soferts, el teix està aparentment en bon estat i podria tenir per davant diversos segles més de vida. Actualment es troba protegit per un clos no gaire alt, amb unes reixes, que no permet apropar-se però sí poder observar-lo i fotografiar-lo.

Teixos al monestir de Sant Benet del Bages

Les Inflorescències masculines, són molt petitones situades a les axil·les de les fulles. Les flors femenines solitàries les trobem a l’extrem d’un petit eix axil·lar revestit de bràctees, molt petites i poc visibles, amb aspecte de borrons escamosos, donen una sola llavor de color verdós bru, que es guarneix amb un embolcall carnós de color roig viu que actua d’element d’atracció dels ocells encarregats de dispersar les llavors. Floreix a finals d’hivern o al començament de la primavera i el fruit madura a final d’estiu o a la tardor del mateix any.

El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d’humitat en l’ambient i en el sòl.

El teixos es creu que eren arbres amb un valor místic i sagrat en cultes pagans precristians. En moltes ocasions, el teix apareix esmentat com l’arbre de la vida i de la mort. El fet de ser un arbre de llarga vida  i perenne li dóna un simbolisme positiu, motiu pel qual apareix sovint al costa de les esglésies, cementiris, etc. Moltes parròquies de l’Església Anglicana van celebrar l’any 2000 amb festes entorn dels teixos que havien provat que vivien des de l’època de Jesús.  El teix, també, era considerat un arbre nefast i inquietant ja es manté verd tot l’any, tal com si tingues un pacte amb el diable i, a més a més, les seves fulles i fruits són tòxiques. Per tot plegat, algunes tradicions medievals consideraven que aquest arbre estava associat amb la mort i l’altre món. Per tant, era plantat en els cementiris i la seva fusta era utilitzada per fabricar arcs i fletxes i els seus fruits tenien una utilitat verinosa i avortida.

Les fulles linears del teix