Els arbres, entre el cel i la terra: L’alzina còsmica de Guinovart

dimecres, 20 d’abril del 2011

L’alzina còsmica de Guinovart

Aquests dies de primavera he tingut la sort de visitar l’Espai Guinovart a Agramunt. L’espai central de l’edifici alberga una composició feta per l’artista que es divideix en tres parts: el mural, la cabana i l’era. Aquesta composició està inspirada en l’estada del pintor , quan era petit, a les terres d’Agramunt. En concret, l’artista va estar-s'hi en els anys 1937 i 1938, és a dir, en plena Guerra Civil. Quan es va produir el primer bombardeig, la família va haver de deixar la vila i traslladar-se al camp, on, segons explica el pintor: “varem viure molt plegats avi, mare, ties i germans en una cabana. Això obligava a mantenir una relació directa amb la naturalesa, com també amb els elements, coses, eines i animals”.

En les tres composicions del pintor és molt present l’alzina ja que és l’arbre més abundant d’aquestes contrades. Al mural ens apareix l’alzina pintada amb els atributs de la nit: la lluna i l’òliba. A l’era, que és un cercle sobre el qual pengen desenes d’objectes, entre d’ells hi apareix la llenya d’alzina. Ara bé, és a la cabana, que és un espai dins l’espai, on trobem l’alzina còsmica. L’autor defineix aquest arbre com un suport sideral central. Ara bé, és l’arbre còsmic, venerat des de fa mil·lennis per diferents civilitzacions. Es tracta d’un mite que ens explica que abans que l’espècie humana trepitgés la terra, hi havia un arbre gegant que s’alçava fins al cel, esdevenint un eix de l’univers i el pont entre els tres mons, és a dir, el món subterrani, la terra i el cel. L’alzina de Guinovart situada al mig de la cabana és l’eix al voltant del qual giren tots els paisatges i, tanmateix, sosté la volta celeste amb les diferents constel·lacions. Per tant, és una alzina còsmica que connecta la terra amb el cel.