Els dies 20, 21 d’octubre, acompanyat del professor David Pavón i dels alumnes de segon curs del grau de Geografia de la UdG, vaig estar al Pallars desenvolupant un Pràcticum. La nostra seu va ésser el poble de Burg el qual ens va acollir amb una gran amabilitat. L’objectiu d’aquesta activitat acadèmica era endinsar-nos en la realitat econòmica i paisatgística d’aquestes valls pirinenques. Per fer realitat aquest objectiu vam comptar amb el guiatge de la Neus Monllor que és la directora de l’espai Tomata (www.laccb.cat) situat a Burg i des del qual es promou una variada i interessant programació cultural. De la mà de la Neus vam escoltar molta gent que ens va parlar de la seva realitat i de com veuen el futur.
Quan tornàvem cap a Girona comentàvem què ens havia agradat més. Alguns parlaven de l’esplèndida passejada pel bosc de Virós acompanyats d’en Marc Garriga- que és enginyer de forest i tècnic del Parc Natural de l’Alt Pirineu- , d’altres destacaven el debat entre el Director del Parc Natural de l’Alt Pirineu i l‘alcalde i un regidor del municipi de Burg, on es va parlar de les relacions entre el parc i els habitants de les valls així com dels problemes que representa viure a la muntanya o el futur de les bordes situades en les pastures de muntanya. Personalment un dels records més plaents dels tres dies al Pallars va ser la passejada pels plans de Boavi. Mai havia estat a Boavi a la tardor i us recomano, ferventment, deixar-s’hi perdre qualsevol dia tardoral.
Fotografia 1
Els plans de Boavi
Boavi és un espai envoltat d’ encrespades muntanyes (Fotografia 1) on els caducifolis, sobretot els bedolls, es barregen amb les coníferes, majoritàriament avets. El contrast d’aquests dos arbres (Fotografia 2) a la tardor és espectacular. Els colors ocres i platejats i les formes gràcils del bedoll contrasten amb el verd intens, la rectitud i la grandesa dels avets. I, entremig, el soroll de l’aigua o els cavalls i vaques pasturant. El plaer encara va ser més gran ja que vaig poder-lo compartir amb els alumnes (Fotografia 3). Un dels moments que resta molt viu en la meva memòria són les explicacions sobre la dissimetria entre vessants pel que fa a les comunitats vegetals i unes brevíssimes notes sobre la geomorfologia de les muntanyes que ens envoltaven. Com a docent poder compartir “in situ” explicacions, reflexions i, sobretot, emocions és una de les tasques més agradables de la meva professió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada