Els arbres, entre el cel i la terra: Els arbres i la religió al Japó

L’estiu passat amb la meva família i els Van Vila vaig tenir la sort de viatjar al Japó. Un dels fets que més en va sorprendre va ser el tracte i la consideració dels arbres dins els espais sagrats. Per aquest motiu he volgut escriure una reflexió vers el paper dels arbres dins les creences religioses dels japonesos.

La religió bàsica i més antiga del Japó és el xintoisme segons la qual les forces sobrenaturals anomenades Kami es veuen personificades en les espècies i elements de la natura. Hi ha tres tipus de Kamis: els que representen la natura, els dels llinatges i els dels individus. Els Kamis de la natura són els més antics i, per tant, els elements de la naturalesa com les muntanyes, les fonts, els rius o els boscos i arbres poden tenir un valor sagrat. Els boscos sagrats s’anomenen chinju no mori i normalment envolten els recintes religiosos. Per tant, al Japó, trobem muntanyes sagrades, com el mont Fuji, illes sagrades com la de Miyajima o boscos i arbres sagrats. Un dels exemples, més espectaculars, de bosc sagrat el trobem a l’illa de Yaku-shima on hi ha els boscos de Yakusugi, és a dir, els boscos monumentals de cedre roig japonès. Només cal tenir present que aquests arbres poden arribar a tenir de 3 a 5 m de diàmetre, més de 30 m d’alçada i, majoritàriament són mil·lenaris. El Yakusugi de més edat que ha estat identificat fa 25,3 m d’alçada, una circumferència a l’alçada del pit de 16,4 m i es calcula que té més de 7.000 anys. Un altre exemple de comunió entre la natura i la societat és el peregrinatge que es fa entre els boscos de la península de Kumano. També és interessant ressenyar el cas del santuari d’Ise que és el més important dels santuaris xintoistes del Japó on el sakaki, que és un arbre perennifoli de la família de les camèlies, ocupa un lloc central en la distribució dels edificis religiosos. D’altra part les branques del sakaki s’utilitzen en els rituals xintoistes, producte de la seva veneració com arbre sagrat.

El budisme va ser introduït en el segle VI i, tot i que va convertint-se en la religió majoritària, va incorporar molts elements del xintoisme. Més endavant el budisme zen va aconseguir molta importància dins del Japó fet que va tenir gran transcendència en el valor dels elements naturals. Cal tenir present que s’arriba al Nirvana després de superar diferents estadis que tenen com a eix la contemplació i la meditació i en aquest sentit l’arbre i el bosc tenen un gran valor. En aquest sentit hem de recordar que Buda va seure’s sota l’ombra d’un Pipal (Ficus religiosa) per esperar la revelació divina. En aquest punt convé recordar que Buda deia que el bosc és un organisme únic que és font de gran bondat ja que no demana res i, en canvi, ens ofereix alimentació i protecció. També esmentava que els boscos són els millors llocs per a la contemplació ja que dins seu podem oblidar-nos de les nostres relacions materials i endinsar-nos en l’ordre natural, fet que ens atorgarà una major quietud mental. Per tant, pels budistes el bosc s’esdevé un espai de pau i serenitat. Per aquest motiu en molts temples budistes, com el de Nara on es troba l’estàtua de Buda més gran del món, se situen en el mateix altar i al costat de les estàtues de Buda arbres plantats en testos de grans dimensions.

Producte de totes aquestes consideracions, tots els edificis religiosos, en menor o major mesura, incorporen elements naturals. Si comencem pel tori (Fotografia 1) o pòrtic d’entrada a l’espai sagrat, aquest en moltes ocasions pot situar-se enmig del bosc, d’un llac o del mar, com és el cas del santuari xintoista d’Itsukushima situat a l’illa sagrada de Miyajima on no es pot talar cap arbre i on els cérvols circulen lliurement per tots els indrets. Aquest santuari que data del segle IX permet la prolongació de l’edifici sobre les aigües, resultat de concebre que la divinitat se situa entre el cel i la terra. Entre el tori i l’edifici religiós en moltes ocasions apareix un passeig on els arbres tenen molta importància ja que s’esdevenen veritables columnes situades a banda i banda del passeig que acompanyen al pelegrí. L’exemple més espectacular és l’avinguda d’entrada als santuaris de Nikko, anomenada sugi-namiki formada per cedre roig japonès o sugi i que van ser plantats en el segle XVI . També el camí que hi ha entre el tori que hi ha al llac Ashi i en el santuari de Hakone el qual també està rodejat de majestuosos cedres japonesos. A l’esplanada de davant d’aquest santuari ens apareixen alguns exemplars mil·lenaris (Fotografia 2). Convé tenir present que el sugi és l’arbre nacional del Japó i simbolitza la connexió cultural i religiosa amb la natura. Quan aquest arbre és molt vell s’anomena Yakusugi. El sugi és un arbre perennifoli molt alt, que en ocasions pot arribar als 70 m d’alçada, uns diàmetres que sobrepassen els 4m i una escorça grisenca i vermellosa amb tires verticals. Degut a que la seva fusta és força tova no estat tradicionalment utilitzat per la construcció i aquest fet ajuda a entendre l’abundància d’aquest arbre en el Japó.

Com que la major de les pràctiques religioses dels japoneses, tant en santuaris xintoistes com en temples budistes són individuals, és a dir, les persones arriben i, primer de tot, es purifiquen amb l’aigua i encenen encens també a l’entrada del temple. Tot seguit es dirigeixen davant de l’altar i fan les seves oracions. En ocasions les pregaries que demanen el benestar de la família o una bona feina es compren ja escrites sobre fusta o paper. Les inscripcions sobre fusta es pengen, en alguns casos al voltant d’arbres (Fotografia 3) i quan són sobre paper es lliguen a les branques dels arbres (Fotografia 4). Aquests paperets de la sort que es venen en els santuaris i porten escrits amb desitjos que volen que es facin realitat s’anomenen Omikuji.

En darrer lloc parlarem del reconeixement amb símbols xintoistes dels arbres sagrats producte de la seva edat o dimensions. En els santuaris xintoistes podem trobar arbres venerats que estant rodejats per una corda de palla d’arròs trenada que també és utilitzada per rituals de purificació i s’anomena Shimenawa (Fotografia 5).