dimecres, 13 d’agost del 2014

La opinió de Josep Maria Mallarach sobre els aprofitaments forestals en boscos singulars

Benvolgut Josep,

Estem d'acord amb moltes coses importants envers els arbres i els boscos. Ara bé, el darrer comentari que has posat al teu blog sobre el tema que et vaig comunicar preocupat fa uns quants dies (la tala d'alguns dels boscos més singulars i notables de Catalunya) m'ha esperonat a escriure't. Ho faig perquè discrepo del diagnòstic que en fas, tot i que en comparteixo alguns aspectes.

En primer lloc, discrepo perquè la problemàtica en qüestió no té a veure amb els boscos privats sinó amb els públics. Els IOF en els boscos públics no generen drets, perquè és la pròpia Administració pública gestora qui els aprova per als boscos d'utilitat pública que es troben sota la seva tutela.

En segon lloc, la idea de posar només en un Inventari o Catàleg aquells elements que tenen l'acord de la propietat, no la trobo seriosa. Si es tracta de fer política de conservació, per salvaguardar el més rellevant del nostre patrimoni natural, cal considerar tot el patrimoni que té el país. Altra cosa són els mitjans que s’arbitrin per a conservar-los, que han de ser justos, amb això estem plenament d’acord.

Tercer, trobo a faltar quatre aspectes rellevants en el diagnòstic:  

a)      Que el Departament d’Agricultura incompleix un mandat del Parlament de Catalunya, que insta a preservar el boscos inclosos en l’IBSC (Inventari Boscos Singulars de Catalunya), o és que aquest departament està exempt d’executar el que acorda el poder legislatiu?

b)      El fet que sigui la mateixa Direcció General responsable de l'IBSC -i de la conservació de la biodiversitat- el que faci deixadesa de les seves funcions.

c)      Que Catalunya,(22 anys després del Conveni de la Biodiversitat, encara no tingui cap xarxa de boscos madurs en evolució natural,  i que els de l'IBSC (una fracció ínfima) hagin estat valorats com "els millors" del país.

d)      Que el màxim òrgan consultiu de la Generalitat (Consell de protecció de la Natura) s'hagi pronunciat a favor de deixar a evolució natural aquests rodals.

Consegüentment, més que "qui té raó", crec que el que aquest conflicte palesa dues opcions de política forestal oposades: una, la que vetlla pel bé comú, integra la conservació de la natura (integritat ecològica, reserves forestals integrals o naturals...) en les seves polítiques forestals, amb responsabilitat. I l’altra, la que ara mateix, malauradament, promou el Departament que té les competències forestals, que simplement ignora les consideracions anteriors.

Oi que no ens semblaria raonable que del Departament de Cultura encoratgés als propietaris (públics o particulars) dels monuments d’interès nacional a explotar-ne les seves pedres per vendre-les a metres cúbics?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada