Gaudir de l'estiu al solsonès

Aquests darrers dies de mitjans de juliol he tingut la fortuna de passejar pels conreus i boscos del Solsonès i he capit, com mai, el valor dels cicles naturals.

En primer lloc el cicle quaternari estacional. Veure els camps de cereals acabats de segar amb les corresponents fileres de palla em va fer comprendre, clarament, que l’estiu és un temps de cloenda o de recol·lecció. És el moment de recollir el fruit de la llavor plantada i, a la vegada, és el temps de donar gràcies, si és el cas, pel creixement de les plantes i de la meteorologia favorable. En aquest sentit en venen a la ment uns entranyables versos de Feliu Formosa:

Enmig de camps de blat segats de poc,

m’aturo, en veure que el camí ascendent

queda tallat per la carena. El cel

i l’abisme possible em rememoren

el meu ésser escindit, els ulls es neguen

a abandonar el desdoblament.

Ara bé, la natura no s’atura mai, sempre gira i, per tant, al mateix temps que gaudia de les olors i els colors dels camps segats, podia flairar els nous ramells d’orenga florit o veure com maduraven els fruits de la figuera.

En segon lloc hi ha el cicle lunar. Aquest passat diumenge hi havia un pleniluni fantàstic i com que vaig alçar-me molt aviat vaig poder  gaudir d’una lluna plena majestuosa que il·luminava el paisatge nocturn de l’altiplà de les terres del Solsonès i al cap d’una hora vaig assistir a l’inici del cicle diari, és a dir, a la sortida de sol, que lentament anava emergint entre una fina capa de núvols baixos que va generar una extraordinària seqüència de colors fins que finalment, el disc solar va superar la sanefa de núvols i va enfilar-se amb tota la seva força i plenitud.

Per tant, amb poques hores vaig ser partícip de sentir-me plenament immers a l’estiu, al pleniluni i al naixement d’un nou dia i, en conseqüència, em vaig sentir connectat amb la mare natura. Tal com diu el monjo de Montserrat, Vicenç Santamaria: “Estiu. Pleniluni. Plenitud. Tots tres són punt d’arribada i alhora són pont de pas”

Recomanar-vos que si voleu gaudir d’aquesta visió dels cicles de la natura a l'estiu, simplement, us cal llevar-vos ben aviat i caminar contemplativament i en silenci. Un cop retorneu a casa a esmorzar notareu, escalfant-vos  amb un vol de cafè amb llet entre les mans, d’un estat de comunió i serenor interior.