Fer de cap de colla al projecte boscos de muntanya

Fa uns dies que s’ha acabat la meva experiència d’una setmana com a cap de colla al projecte boscos de muntanya (www.projecteboscos.cat)  la qual ha tingut lloc al boscos de Meranges. La meva tasca ha estat dirigir una primera intervenció en una jove massa de pi negre que ha crescut com a resultat de la dinàmica natural en abandonar-se unes antigues feixes de conreus. Precisament, un dia passà un ramader de Meranges que cercava una vaca perduda i ens va dir que encara recordava que l’últim que s’havia plantat en aquells camps havien estat patates.

La nostra feina, en aquesta pineda extremadament densa, era seleccionar, deixant uns 5 m entre ells, els arbres de futur, és a dir, aquells peus que creixien amb un major vigor i rectitud. Tot seguit, calia decidir quin arbre feina més competència al seleccionat i tallar-lo, desbrancar-lo i trossejar-lo amb fragments d’uns 50 cm que s’escampaven pel bosc. Es tracta d’una primera tasca preparatòria per la primera aclarida que tindria lloc d’aquí uns anys. Cal tenir present, que la pineda de pi negre, d’acord amb el models de gestió forestal del CPF, s’acostuma a tractar com un bosc alt regular, sempre que no hi hagi risc d’erosió. El seu torn és d’uns 150 anys i la competència es va regulant mitjançant aclarides cada 25 anys.

Per fortuna, la nostra zona d’acampada se situava en una pleta, muntanya amunt, on podíem gaudir i admirar una pineda amb una certa maduresa ja que hi havia rodals amb arbres d’una gran rectitud i que sobrepassaven els 20 m d’alçada. En conseqüència, la caminada matinal, des del nostre campament fins el lloc de treball, ens permetia observar diferents estadis de la pineda de pi negre i així entendre millor l’objectiu de la nostra tasca.

Una de les peculiaritats del projecte boscos de muntanya és que es fa amb voluntaris i amb eines sense motor, és a dir, destrals, serres i podalls. Per tant, la tasca del cap de colla és aconseguir que ningú es faci mal, que s’aprenguin a utilitzar correctament les eines i capir l’objectiu de la intervenció.

Després d’una setmana fen feina al bosc i convivint amb el medi i els voluntaris i tot el personal del projecte boscos em resten en la ment molts bons moments. Només a tall d’exemple, recordo que dormir dins la tenda sota els pins negres em generava una sensació de protecció, d’estar entre amics... Alguna nit que em calia sortir de la tenda per resoldre algunes necessitats del meu organisme, recordo mirar enlaire per ordre dels arbres i observar tota la netedat de la volta celeste que em corprenia totalment, però em feia tornar a dormir tranquil.

En definitiva us recomano ferventment, com he dit altres vegades, que si teniu la oportunitat no us perdeu passar una setmana a la muntanya amb la gent del projecte boscos de muntanya: treballareu, gaudireu i comprendreu molt millor la natura i, sobretot, els boscs.