Si
consulteu la definició d’aquest vocable al diccionari de la llengua catalana,
trobareu que el defineix com: «Abstreure’s, encantar-se mirant alguna cosa».En
castellà seria curiosear, quedarse mirando, és a dir, obrir-se ja
que tal com diu un dels grans badocs de casa nostre: Josep Maria Espinàs[1]: “les
flors es baden, i un badoc és algú que es queda amb la boca oberta contemplant
alguna cosa. M'agrada badar, doncs, que és una manera de dir que vaig mirant
cap aquí i cap allà sense buscar res en concret, entretenint-me amb les coses
que trobo”
Badar,
també pot ésser una forma d’endinsar en el món natural. Per tant, si volem
connectar així amb la naturalesa, cal que sortiu , amb el clar objectiu de no
anar enlloc i amb la ferma voluntat de, simplement, deixar-vos endur per
l’espectacle natural, encantar-vos davant del que us ofereix el matí, la tarda
o el capvespre: gaudir de l’agradable ombra d’un roure, posar el peus en remull
en un gorg durant un calorós dia d’estiu, restar asseguts en una cinglera sense
fer res i simplement deixar que la bellesa del paisatge us sanegi la ment del trasbals
de la vida moderna, o reconciliar-vos amb el silenci en una fageda tot
recolzant-vos en un tronc, aixecant la mirada enlaire i gaudir de tots els tons
de verd.
 |
| Badoquejant a l'entrada del congost de Fraguerau |
Com
diu el monjo Vicenç Santamaria, cal despreocupar-se de fites, de cims, de rutes
i simplement practicar l’art del sant
badar. Recordo que un dia li vaig preguntar quina diferència hi ha entre
badar i l’art del sant badar, i em va respondre el següent:
«D’entrada,
el badar i el sant badar són bons per a tothom. El
matís
que diferencia l’un de l’altre podria ser la intenció, l’actitud,
el
rerefons... tots, d’una manera o d’una altra, badem. Ara bé, el
sant
badar té un caient espiritual, un cert anhel d’endinsar-se en
l’inaccessible...».
Si
un dia al sortir de casa trieu aquesta noble intenció , intenteu sortir a
caminar totalment despreocupats de tot i decidir, en cada cruïlla, el camí a
seguir. L’objectiu és aturar-vos allà on vulgueu i embadalir-vos davant d’una
flor, d’una vinya, un arbre, davant del pas d’una filera de formigues... en
definitiva, fer el que us vingui de gust, tot badoquejant davant de
l’espectacle de la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada