Perles de botànica funerària

Acabo de llegir la traducció catalana del llibre: ”Principis de botànica funerària” que va escriure Celestí Barallat el 1885[1] i he de reconèixer que m’ha sorprès ja que va saber relacionar el simbolisme egipci o grecollatí amb el cristià. Tot seguit, us presento els consells sobre l’ús i el simbolisme dels principals arbres, arbustos i herbes que poden plantar-se en  un recinte funerari.

Sobre el xiprer Barallat esmenta que és l’arbre típic dels sepulcres ja que té una morfologia que imprimeix en l’ànim les idees de severitat i repòs i perquè fa enlairar la mirada cap el cel. D’altra part, el color grisenc del seu tronc genera una certa semblança amb una columna, fet que s’adiu amb l’arquitectura dels cementiris. El caràcter perennifoli de les seves fulles simbolitza la immortalitat i la suau fragància que exhala fa que acabi d’harmonitzar perfectament dins de l’espai fúnebre.

 

Xipresos del cementiri de Mollet del Vallès

La palmera des del temps dels egipcis simbolitza la victòria i el triomf. La palma en els sants representa la victòria sobre l’esperit del mal, el triomf de la vida i la recompensa eterna. La palma era un dels emblemes predilectes dels cristians primitius.

 

Palmeres del cementiri de Mollet

Celestí Barallat considera que dins dels cementeris no s’han de plantar arbres fruiters ja que la fruita representa el desig i no afavoreix el caràcter greu de l’espai. Per tant, en un cementiri no hi hem de trobar oliveres, figueres, palmeres datileres femenines, és a dir amb dàtils, ni teixos que tenen, a més a més, fruits verinosos. Tampoc si han de plantar espècies espinoses ja que tant els fruits com les espines poden trencar la pau i el recolliment del recinte funerari. En conseqüència, la presència vegetal ha de ser una barreja d’arbres esvelts com el xiprer, l’àlber, l’avet blanc, la pícea, el cedre, el làrix, el lledoner, el salze blanc o el pollancre i tocs de verd i color que proporcionen les gespes, les heures i les flors.

Vers les flors, l’autor esmenta com espècies més pròpies: les violetes ja que el color violaci des de temps dels egipcis simbolitza el dol, la rosa, que als cementiris simbolitza l’amor suprem i els lliris. Sobre la seva distribució, recalca la necessitat d’evitar la plantació massiva que convertiria l’espai en un jardí alegre. També es poden plantar espècies aromàtiques com el romaní, la farigola, l’espígol...

L’alzina i el roure també poden ser presents en els cementiris ja que simbolitzen la solidesa de la fe i, el caràcter perennifoli de les fulles de l’alzina la immortalitat. L’autor comenta que no cal abusar d’aquests arbres ja que la seva morfologia no s’associa amb l’idea del descans etern. També el llorer pot ocupar algun espai, però també sense donar-li gaire presència ja que el seu simbolisme clàssic pot associar-se amb la glòria juvenil

---

[1] Barallat, Celestí (2013) Principis de botánica funeraria, Editorial Base, Barcelona.