Avui he fet realitat un vell somni:
enfilar-me pels arbres ! Gràcies a l’esplèndid mestratge d’en Cesc he après els
principis més rudimentaris de la tècnica d’escalar arbres i tot seguit els he
posat en pràctica. Quan ets entre les branques d’un cedre a uns quants metres
d’alçada sembla que estiguis entre els seus múltiples braços i gaudeixes de la
sensació de sentir-te protegit. Tot i que en qui has de confiar és amb les
cordes, els nusos, l’arnés o els mosquetons.
Grimpar dalt d’un arbre pel pur gust de
sentir-te dalt d’ell et genera un sentiment d’intimitat. Normalment, observem
un arbre des d’una certa distància per admirar la seva morfologia o
arquitectura o bé ens situen sota seu per conèixer les característiques de les
seves fulles, fruits o escorça. Ara bé, ser dalt seu, entre les seves branques
és com estar dins d’un espai molt personal i reservat. Aquesta sensació també
l’afavoreix la suau penombra de la seva capçada. I allà dalt recolzant-te en el
tronc i entre les branques només desitges dir: Gràcies !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada