El simbolisme del bosc a les llegendes artúriques

Les històries dels cavallers del rei Artur tenen dos ambients ben definits: la cort i el bosc. El bosc apareix com el lloc contrari a la cort, és a dir, l’espai de la natura salvatge, del desconegut, de la solitud, del perill...

Però, qui viu al bosc ? D’una part, hi ha la gent que hi treballa, com els llenyataires, els carboners o els pastors. D’altra part, hi viuen els ermitans, alguns dels quals són antics cavallers que han abandonat les armes. Cal assenyalar que el bosc és un dels indrets per on es mouen els cavallers i, a vegades, les donzelles.

Pel que fa als cavallers, en ocasions, el bosc es converteix en l’espai on es desenvolupa el ritus iniciàtic, és a dir, el recorregut del cavaller per  superar un conjunt de reptes, com superar la foscor de la nit, el perill de les feres salvatges ... Si aconsegueix sortir de la boscúria, el cavaller es convertirà en el cavaller perfecte i purificat i podrà començar una nova etapa en la seva vida. En canvi els cavallers que no poden superar els entrebancs i els perills que hi ha dins del bosc, restaran atrapats dins seu fins que no arribi un cavaller perfecte i els alliberi.  

Respecte a les donzelles, és fàcil localitzar-les al costat de les fonts o dels gorgs dels rius, on també hi trobem les fades o altres dames. Els espais d’aigua enmig del bosc sempre tenen un especial significat ja sigui de perill o de goig.

Estanyol dsituat enmig del bosc de Paintpoint

En definitiva, el bosc és viscut com un lloc familiar, pels qui hi treballen, i hostil, per aquells que han de superar les proves que amaga. En conseqüència, també el podem catalogar com un espai desitjat per uns i a evitar per uns altres.

Dins de les llegendes artúriques apareixen boscos singularitzats que esdevenen peculiars i únics. Veiem-ne alguns exemples. El bosc devastat on vivia Perceval i la seva mare i on va veure per primer cop els cinc cavallers armats. Aquesta visió el va empènyer  a deixar casa seva i començar un nou camí de recerca. El bosc estrany, producte de la seva immensitat,  és l’espai on es perden molts cavallers. És en aquest bosc on Lancelot veu, per primer cop, i a la llum de la lluna, el cérvol blanc. I, en darrer lloc, el bosc perillós és la boscúria on Lancelot trobarà la tomba del seu avi i on aconseguirà trencar l’encanteri que afecta  tots els que no han aconseguit  sortir-ne.