L’efímera bellesa

Aquests primers dies de març han estat un agradable preludi de la primavera que ens espera a la cantonada. La temperatura s’ha enfilat, els dies s’allarguen, els camps verdegen i alguns arbres treuen les primeres flors blanques o rosades i els més espavilats ens ensenyen les noves i tendres fulles.

Observar un arbre florit en aquesta època de l’any -com el mateix ametller - és un veritable joc de contrastos que enlluernen el passejant. L’observació de la blancor de les flors enmig de la verdor dels camps de cereals és un veritable esclat d’alegria interior. Senzillament, per la puresa que simbolitza la flor i perquè són l’anunci de l’eclosió de colors primaveral.

L’inici d’un nou cicle de l’any sempre és un moment únic i el començament de la primavera és per a mi un moment molt especial pel que significa de triomf sobre la mort hivernal ja que el món vegetal comença a renéixer, a florir, a brostar...

Si pensem en la bellesa i la senzillesa d’un flor d’ametller, ens adonem que, per damunt de moltes consideracions, som davant d’una harmonia efímera ja que potser la propera ventada o fredorada la malmetrà i no la tronarem a veure fins l’any vinent.

Aquests pensaments vers l’observació d’una simple i corprenedora flor blanca, m’han portat a pensar en el poble japonès. Al Japó s'ha celebrat des de fa vora 1000 anys l'arribada de la primavera amb la festa del Hanami (observació de flors de cirerer en japonès) que coincideix sempre amb el punt àlgid del Sakura (floració dels cirerers) que sol ser pels darrers dies del mes de març. La curta durada d'aquest fenomen, juntament amb unes pràctiques religioses sintoistes i budistes fortament lligades a la natura, recorda als japonesos, i històricament a la seva casta guerrera, els samurais, la curta durada de la vida i la conseqüent joia i sentiment de gratitud que han d'expressar pel fet d'estar vius.

Mentre dura la Sakura, les famílies, els estudiants o els companys de feina, s’apleguen al parc més proper i es troben junts a sota dels cirerers per observar l’efímera bellesa de les seves flors o gaudir de la pluja de pètals, tot fent un pícnic a la japonesa, és a dir, menjant, bevent o cantant molt com els nostres si exceptuem l’ordre: cada família té el seu lloc, un petit espai que no pot sobrepassa.


Les flors del cirerer tenen un significat especial ja que anuncien l’inici de l’estació del renaixement de la vida i al Japó també és senyal que ja es pot començar a plantar l’arròs.
El cirerer, com a arbre, simbolitza l’esperança. Per aquest motiu, el passat 11 de març que es commemorava l’aniversari del terratrèmol que va afectar l’est del Japó, molts japonesos van plantar cirerers prop del seus temples i també prop de la central nuclear de Fukushima.

Ara que fa pocs dies que ha fet dos anys del tsunami que va afectar les costes japoneses i desencadenar la tragèdia de la central nuclear de Fukushima, convé que al mirar i gaudir dels nostres germans arbres florits, recordem en els nostres pensaments o en les nostres pregàries les persones que van perdre familiars, la seva casa  o que estan en perill d’emmalaltir pels efectes de la radioactivitat.