dimarts, 28 d’agost del 2012

Una catedral vegetal: l’avinguda de palmeres del Jardí Botànic de Rio de Janeiro, per Jaume Vilaginés


Una llarga avinguda de palmeres de més de cent metres d’alçada donen la benvinguda al visitant del Jardí Botànic de Rio de Janeiro. El Jardí Botànic està situat a la zona sud de Rio, en el barri del mateix nom, a prop de la llacuna Rodrigo da Freitas i el barri d’Ipanema. Dins de la sorollosa ciutat de Rio, de més de sis milions d’habitants i un trànsit infernal, l’espaiós jardí botànic és una inimaginable illa de pau i serenitat.

Avinguda de Palmeres, camí del jardí botànic

L’any 1808  la cort reial portuguesa es va traslladar a Rio, aconsellada per la corona britànica, fugint de la invasió napoleònica. La ciutat, fins aleshores el centre administratiu de la colònia del Brasil, va esdevenir la capital de l’imperi portuguès. Rio va acollir l’única cort d’una monarquia europea ubicada fora del continent europeu. Dintre del canvi imposat per la nova situació, el rei Joan VI va crear un espai d’aclimatació d’espècies tropicals de les Índies Orientals, que es va anomenar “Real Horto”. Un cop el rei de Portugal va tornar a Europa, el seu fill, Pere I, va proclamar la independència del Brasil, incitat per les elits locals. L’any 1822, el jardí d’aclimatació ja feia les funcions de jardí botànic i amb el nom de “Real Jardim Botânico” va ser obert al públic per l’emperador Pere II.  Donat el seu valor natural i científic, el Jardí Botànic va rebre el reconeixement de la UNESCO, en ser declarat Reserva de la Biosfera.

L’espai posseeix  83 hectàrees de boscos i 54 hectàrees de zones cultivades. Acull també una important mostra de l’ecosistema forestal de la Mata Atlàntica, propi de la costa brasilenya. El jardí conté més de 40 mil plantes i unes  6725 espècies diferents. És una de les majors col·leccions de plantes del món. Entre els espais que es poden destacar hi ha un orquidiari de gran valor i diferents exemplars del “pau brasil”, l’arbre tan apreciat pels portuguesos en la primera època de la colonització, que va donar nom a la colònia i després al país.

Orquidiari

També, hi ha l’avinguda de palmeres, que s’alcen impressionants cap al cel brillant del tròpic. Les dues fileres de altíssimes palmeres acompanyen el visitant cap a l’interior del parc. Una font escultòrica trenca l’avinguda en dues meitats i fa l’efecte de ser el referent visual, l’altar principal del temple vegetal. Com en una catedral medieval, les palmeres imiten l’atreviment de les columnes i els arcs gòtics, intentant assolir les impossibles alçades de la volta celestial.

Mentre des de l’altura del cim, el crist de Corcovado, sembla observar  la vida de la lluminosa i atrafegada ciutat.    


El crist de Corcovado

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada