Gairebé tots
tenim rutes, camins, passejades... que repetim sovintejadament i que acostumem a fer amb alegria, com quan retrobem l’amic
després de molts mesos. A casa ens agrada anar, un parell de vegades l’any, a
fer el sector de la via verda que va d’Amer a Olot. Hi anem a la primavera i a
l’estiu. Precisament ahir dimecres 15 d’agost, amb en Giovanni i la Núria, vam fer la visita estiuenca. Per
què ens agrada tant fer la via verda ?
Primer de
tot, perquè la recuperació i reutilització de l’antiga traça del carrilet per a
usos de lleure em sembla una gran acció de la nostra societat. També m’agrada
perquè en el tram entre Amer i Olot la via circula, en bona part, per dins de
boscos d’alzines i roures. I, en darrer lloc, per la varietat de paisatges dels
quals es pot gaudir. Primer els de la vall d’Hostoles amb la cinglera del Far
al fons i després els de l’esplèndida plana de la vall d’en Bas presidida pel
Puigsacalm.
Pedalar a la
primavera et fa fruir dels espais sense cobertura arbòria i per tant del sol,
el cos es reconforta de la fredor que
els les obagues encara retenen. En canvi, a l’estiu i sobretot, com ahir, en el
darrer dia de la canícula, l’ombra de les alzines i roures és una veritable
ombra amiga que et proporciona la frescor i penombra necessàries per “resistir”
ja que les temperatures a ple sol superen els 34 ºC.
 |
| La via verda entre arbres |
Ens agrada
començar el trajecte en sentit ascendent ja que fer-ho en aquest ordre em
permet fixar-me en l’estat del bosc i els paisatges que vas trobant pel camí.
Ahir vaig apreciar, sobretot a les muntanyes de la solana de la vall d’en Bas,
els efectes de la prolongada sequera; ja enmig de la verdor dels vessants
muntanyosos apareixien importants taques ocres que corresponen a rodals
d’arbres que s’han assecat.
Després de
gaudir del dinar i l’amabilitat de la gent de les Preses vam iniciar el camí de
tornada. De baixada la via verda permet delectar-se amb la velocitat per dins dels boscos. En ocasions
sembla que viatges embolcallat d’un túnel forestal que t’empeny amb força i on
el pedalar es converteix en un fer harmònic amb la natura que t’empenyen i
anima.
Una altra
meravella d’aquest ruta són els punts d’aturada que es van trobant: et permeten proveir-te d’aigua i, si ho
necessites, estirar-te una estona tot
contemplant les magnífiques capçades dels arbres.
En fi, si us
agrada sentir el bosc de ben a prop des de la bicicleta no us perdeu el sector,
Amer-Olot, de la via verda d’Olot a Girona. Us reconfortarà i emocionarà!!!
 |
| L'ombra dels plàtans a l'estació de sant Feliu de Pallarols. |
 |
| La Mercè i jo en una aturada del camí. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada