El “consol” dels arbres. Per Maria-Mercè Bruguera i Josep Gordi

Aquest dies de Pasqua, hem gaudit del fet d’hostatjar-nos, per primera vegada, enmig dels arbres ja que hem estat en un deliciós hotel del Maestrat (www.consolacion.com.es ) amb una notabilíssima cuina d'autor. D'altra part, té la peculiaritat d’haver creat 10 habitacions dins d’una pineda de pi blanc. Cada habitació és un cubícol de fusta i de forma rectangular, el qual  té una ampli finestral situat a llevant i que es traboca al bosc. Per tant, des d’un dels sillons de l’estança o des del  llit estant, pots gaudir de l’esplèndida visió d’un mar d’arbres ja que al teu davant , i  com  a  gran regal per a la vista i l’esperit, s’estenen diferents serres del Maestrat les quals tenen com a punt més elevat el cim de Masset de 849 m.

Les habitacions

Observar la fina silueta dels pins, les avellutades  alzines i les  majestuoses oliveres il·luminades per la fràgil llum de les darreres hores de la tarda, és omplir-te d’una pau, d’un silenci altament reconfortant. Certament, visualitzar un espai que oscil·la entre el blau del cel i el verd dels arbres, actua com a  bàlsam per a l’esperit –potser agitat per la vida quotidiana?- i el cos, -posat a prova després d’una intensa jornada esportiva.-

Tot esdevé sobtadament llunyà: el soroll de la circulació,  el brogit quotidià pels  passadissos a la feina i fins i tot, els crits de la canalla –i dels grans!!!- de la darrera festa familiar

La natura, si li ho permets, et resitua en el teu marc natural. Ubicats dins del ritme i el funcionament de la naturalesa,  podem passar  prestament    a sentir-nos-hi integrats, sotmesos  a les seves vicissituds i pertorbacions. Les que comporten el pas del temps, els canvis estacionals... Senzillament som un més, una espècie més. Podem emmirallar-nos amb   aquella vella alzina a la qual el vent  ha esquinçat  una de les  branques i que es manté ferida però ferma, o també fer-ho amb aquell grup de cabres que espavilades però tranquil·les  han creuat el camí davant nostre i que s’han aturat, tot seguit, per veure’ns  allunyar-se.

La verdor ens asserena i la penombra, que es va instal·lant amb l’arribada del capvespre, ens pot induir a la reflexió. Una reflexió que incideix en aquest pensament tan senzill i tanmateix tan intens:   quin és el  lloc que ens pertoca dins del meravellós espectacle natural? Tot sembla retornar-nos  una i altra vegada al mateix punt: no dubtis, n’ets  un més !!!

 Panoràmica des l'habitació