Els arbres protesten

Fa pocs dies ha acabat  a Durban (Sudàfrica) la VII  Conferència  de les Parts (COP 17) de la Convenció de Nacions Unides pel Canvi Climàtic que es reuneix anualment per avaluar els compromisos del Protocol de Kyoto (http://www.cop17-cmp7durban.com ). Aquesta reunió, com les anteriors, ha generat una important cobertura informativa que a la vegada ha transmès a la societat un gran nombre de dades i articles d’opinió. Per exemple, actualment la superfície forestal de la terra és de 4.000 milions d’hectàrees, xifra que representa el 31% del planeta. El problema és que, segons dades de la FAO -Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura-  en els últims deu anys s’han perdut 5,2 milions d’hectàrees anuals de bosc per la transformació de terrenys forestals en agrícoles. Aquesta realitat afecta sobretot els continents africà i sudamericà i, en conseqüència, els boscos tropicals.

En aquesta ocasió els boscos ha pres un cert protagonisme. En primer lloc en el mateix “logo” de la conferència apareix un arbre per damunt de la terra (Fotografia 1). Aquesta imatge ens fa pensar que el nostre futur com a planeta té una dependència directe amb la conservació decidida de les masses forestals. En segon  lloc, Greenpeace ha realitzat una simpàtica campanya on alguns dels seus activistes disfressats d’arbres protestaven per la reforma del Codi Forestal del Brasil davant dels delegats que assitien al centre de conferències de Durban (Fotografia 2). Talment com si els arbres protestessin pel tracte que reben i pel futur que els espera.

Fotografia 1. Logo de la conferència de Durban

Fotografia 2. Els arbres protesten

 

La cimera va acabar, després de llargues negociacions, amb un acord de mínims que es desglossa en tres compromisos bàsics: prorrogar l’acord de Kyoto fins el 2015, promoure un nou text legal que inclogui els Estats Units i la Xina en un compromís vinculant per reduir els gasos d’efecte hivernacle en el futur; tot i que l’acord no té una forma legal definida, que té un contingut ambigu i no s’aplicarà fins d’aquí vuit anys i, en tercer lloc, es crearà un Fons Verd per ajudar als països del sud a lluitar contra el canvi climàtic.  Precisem que no s’esmenta qui pagarà i gestionarà aquest fons.

En conclusió, caldrà continuar negociant i fent cimeres. 

Deixant volar la imaginació, potser la propera reunió es podria fer a l’interior d’un bosc amb el desig que els versos de Josep Carner els obrissin la ment i la generositat del cor:

Voldria ta ciència,

arbre, per al meu cor,

tu que en el temps geliu ets paciència

i en el dia ardent aboques un tresor.

Doncs sí, l’arbre atresora grans virtuts que ens poden servir d’exemple a l’ésser humà ja que ofereix generosament a canvi de res aixopluc, repòs i tranquil·litat que observar el paisatge i el pas del temps.