Fa uns trescents anys un colon americà va comprar una finca a la vora del riu Mississipí (www.oakalleyplantation.com). Va tenir la idea de comunicar la riba del riu amb la seva casa amb un passeig de roures. Va fer plantar-ne vint-i-vuit en dues línies, que acompanyaven el visitant fins a la casa en una àmplia avinguda. Esperava que els arbres poguessin créixer i almenys duressin uns cent anys. L’any 1839 va comprar la finca un crioll francès que va dedicar la propietat al cultiu de la canya de sucre. Llavors es va construir la mansió d’estil neoclàssic colonial que ha arribat fins avui dia. Els roures van sobreviure al segle de vida que els va desitjar el seu plantador i avui formen una impressionant galeria vegetal que orienta el visitant cap al centre de la plantació, l’antiga residència senyorial.
 |
| L'avinguda de roures |
Oak alley plantation actualment és un centre de divulgació històrica d’una època important en la història dels Estats Units. És un excel·lent exemple de l’esplendor de les plantacions esclavistes que van prosperar a la riba del Mississipí en els estats de Mississipí i Louisiana. Les propietats formaven un continu, seguint el riu que els oferia una immillorable via de comunicació. En elles es cultivaven en règim de monoconreu cotó al nord i canya de sucre més al sud, a la zona on es troba Oak alley, utilitzant mà d’obra esclava. La visita a la mansió mostra l’opulència de la vida dels propietaris. La mateixa casa, del característic estil colonial, i el mobiliari que es veu a l’interior donen una idea força aproximada de la regalada vida dels propietaris.
 |
| Els roures de davant de la casa |
Els roures van ser testimonis de la vida d’una família de l’adinerada societat dels propietaris de plantacions que van dominar la vida política i la societat del sud dels Estats Units fins a la Guerra Civil (1861-1865). Va ser el món que va reflectir la novel·la El que el vent s’endugué i posteriorment la pel·lícula del mateix nom, que els estudiosos americans anomenen la societat anterior a la guerra (antebellum).
També, a Oak alley plantation hi ha l’interès de mostrar l’altra cara, la lamentable explotació de milers i milers de persones que van ser convertits en objectes i obligats de per vida a no tenir cap dret. La trista història dels que feien possible l’opulència dels propietaris queda amagada darrera de la mansió on hi havia petits barris de fràgils cases de fusta, que van arribar a acollir més de dues-centes persones. L’entitat que gestiona la plantació té com a objectiu recrear l’existència dels esclaus, reconstruint segons les tècniques del moment els habitatges i la seva vida material. Difícilment es podrà reproduir el dolor i les amargues vivències que en aquelles humils cases s’hi van patir durant generacions.
 |
| Una casa dels esclaus |
Actualment, els roures centenaris han crescut i han creat una alta, enorme i impressionant galeria que acompanya el visitant des del Great river road, l’antiga ruta paral.lela al riu, fins a la mansió. La façana de l’edifici rep el visitant amb els porxos característics, suportats per columnes que recorden l’arquitectura clàssica grega. Les capçades dels arbres gairebé s’arriben a tocar i creen la sensació d’estar sota d’una inversemblant coberta de volta vegetal.
Les arrugades arrels i els gruixuts troncs dels roures sembla que hagin acumulat les innombrables vivències que al llarg del temps han presenciat, en la seva tasca de muts testimonis dels afers humans.
 |
| Un dels roures centenaris |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada