Boscos i custòdia

El passat dijous 24 de novembre va tenir lloc a Sabadell la jornada: “Els arbres, els primers custodis de la terra”. Al llarg del dia vaig escoltar les opinions d’estudiosos, propietaris, tècnics de l’administració i entitats de custòdia. Em van interessar en gran manera dos temes: les reserves forestals de boscos madurs i la gran varietat d’acords de custòdia que poden establir-se entre propietaris forestals i entitats de custòdia.

Pel que fa a la primera temàtica va ésser molt edificant el que va explicar en Jaume Hidalgo del procés de creació de la xarxa de reserves forestals de les comarques gironines (www.selvans.cat). En concret, em va interessar molt el que va explicar sobre l’inventari de boscos madurs de la comarca de la Garrotxa ja que va generar que una part d’aquests rodals forestals fossin talats al saber la propietat la seva inclusió dins de l’inventari. Arribats a aquesta desagradable situació, crec que cal preguntar-se: Per què la propietat ha decidit talar els arbres dels rodals inventariats com a madurs ? Des del meu punt de vista la resposta a aquesta pregunta té tres possibles variants. La primera és la desconfiança que té la propietat vers l’administració i els estudiosos. La segona és que caldria abans d’incloure un bosc de propietat privada en un inventari que pot ser utilitzat per l’administració com a eina de consulta,  la conformitat de la propietat i a ser possible una compensació econòmica per tal que el rodal segueixi subjecte a la seva evolució natural. I la tercera és que la propietat té dret d’executar els aprofitaments fustaners que possiblement es recolzen en un PTGMF que ha estat redactat per un enginyer forestal i aprovat pel Centre de la Propietat Forestal de Catalunya.

La roureda de la rovira al terme municipal de Camprodon és un bosc que té un acord de custòdia.

Aquestes reflexions són, al meu entendre, de gran actualitat ara que acaba de fer-se pública la Xarxa de Boscos Singulars de Catalunya que té una base científica molt sòlida però desconec si es fonamenta en un acord amb la propietat. Producte de l’experiència gironina abans esmentada, la xarxa de reserves forestals de les terres gironines desenvolupada per la Diputació de Girona es fonamenta en la voluntarietat i en una compensació econòmica que equival a les rendes dels aprofitaments forestals que donaria el rodal en els propers 25 anys.

Com us deia al principi, al llarg de la jornada vaig escoltar una gran varietat d’acords de custòdia que poden establir-se entre propietaris forestals i entitats de custòdia, els quals van des de comprar drets de tala per afavorir els hàbitats d’espècies protegides o per deixar a evolució natural el bosc, a acords de custodia que preveuen la millora forestal del bosc. Per tot plegat i tal com diu el Manifest de Sabadell, cal seguir promocionant les complicitats i les aliances entre els propietaris forestals i les entitats de custòdia ja que es fonamenten en la voluntarietat i l’acord.