Fa uns dies llegia al diari Ara (09-01-11) un interessant article del periodista Bru Rovira titulat: La cruïlla del baobab i l’endemà l’Amèlia, una bona amiga de Mataró, m’explicava que la seva filla Helena va retratar diversos baobabs en un viatge per l’Àfrica. Vaig demanar-li algunes fotografies del seu viatge i al cap d’uns dies van arribar. Per tant, calia parlar d’aquest gegant de la sabana africana.
Primer de tot, endinsem-nos en els valors culturals d’aquest arbre. Bru Rovira ens diu que el baobab s’aixeca entre el cristianisme, l’islamisme i l’essència animista i que aquest arbre els ajuda a dirimir els problemes que plantegen les creences de la religió així com les qüestions íntimes. Rovira, sobre el simbolisme de l’arbre, explica que: “abans d’abraçar la fe de Déu, la mirada en el més enllà, tots formaven part del misteri de la natura, del seu ordre i la seva obscuritat”. Altres autors parlen dels baobabs com els arbres del diàleg o de la paraula ja que sota la seva ombra es reunien les persones per tancar els seus litigis.
Baobab. Autora: Helena Gil |
Pel que a les seves característiques morfològiques, baobab és el nom comú del gènere Adansonia, el qual conté vuit espècies d’arbres. El nom d’Adansonia honora Michel Adanson (1727-1806) que va ser un filòsof, naturalista i explorador francès que va descriure per primer cop el baobab africà (Adansonia digitata) en una monografia publicada el 1761.
El Baobab és un arbre característic de la sabana africana que pot sobrepassar els 20 m. d’alçada i viure milers d’anys. Al Parc nacional Kruger hi ha un baobab monumental datat en uns 3000 anys. Una de les seves grans peculiaritats és el seu gran tronc engruixit que pot sobrepassar els 10 m de diàmetre i que serveix per emmagatzemar aigua durant l’època de les pluges i així sobreviure a l’estació eixuta. Presenta una capçada poc important amb relació el tronc. És un arbre que perd les fulles durant l’estació seca i, tant bon punt, comencen les pluges, l’arbre s’omple de noves fulles i apareixen les flors.
Baobab. Autora: Helena Gil |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada