Les alzines reclamadores

Dies enrere l’Albert Gusi va enviar-me dues fotografies de les alzines reclamadores del veïnat d’en Fares, a Fontcoberta (Pla de l’Estany) i em va encuriosir la funcionalitat d’aquests arbres, que amb el pas dels anys s’han convertit amb arbres monumentals. Un alzina reclamadora és un arbre que a partir d’unes podes molt estudiades i de l’aplicació de pesos a les branques exteriors, s’aconsegueix  una morfologia molt curiosa ja que mentre l’interior resta força aclarit des de fora l’arbre pren una forma molt arrodonida, on les branques arriben a tocar el terra i apareixen algunes finestres, és a dir, espais de la capçada més aclarits. Com que aquestes alzines creixen isolades entre camps, tenen una visualització molt majestuosa(des del 1991 estan declarades alzines monumentals).

La bellesa de l’arbre contrasta amb la seva finalitat ja que era un reclam per caçar ocells. A l’interior aclarit de l’arbre se situada el caçador que emetia sons de reclam pels ocells. Quan les aus penetraven a l’interior de la capçada de l’arbre per unes finestres que es deixaven obertes entre el fullatge i si s’aturaven en alguna de les branques interiors que estaven untades de vesc(que és un substància molt enganxosa); els ocells no podien suportar el pes del vesc enganxat als seus peus i queien a terra on el caçador només havia de collir-los.

Avui en dia aquesta pràctica ja no s’utilitza i per tant aquestes alzines són el testimoni històric d’una manera d’utilitzar l’arbre. Per aquest valor de testimoni d’un passat, l’administració forestal de la Generalitat va dur a terme,  fa uns anys, una poda per mantenir la morfologia de l’alzina reclamadora i recordar-nos el seu  passat.