dimarts, 3 de juny del 2014

Els incendis i la seva geografia de les emocions

El passat dijous 29 de maig, en el Museu del Suro de Palafrugell, va celebrar-se el seminari: “Els incendis i la seva geografia de les emocions”, organitzat per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG i el Museu del Suro de Palafrugell, on es va poder escoltar representants dels bombers, ADF, enginyers de forest, la propietat, experts i un alcalde que  va explicar les seves vivències quan, recentment, un incendi va arribar a envoltar el seu poble.

Com a coordinador del seminari, vaig demanar als ponents que abans d’escriure, miressin endins i parlessin de les seves emocions viscudes al voltants dels incendis. La veritat, és que un cop acabat el seminari, dono fe que els participants van parlar amb el cor més que amb el cervell. Tot seguit, us esmentaré, a títol personal, algunes paraules dels ponents.

L’enginyer de forest, David Meya, va explicar la forta pressió que pateix dels dirigents de l’administració quan es produeix un incendi a la seva demarcació ja que volen informes i dades quasi al mateix moment que s’apaguen les darreres flames. Em va agradar molt que expliqués, que en moltes ocasions ha viscut el pas del foc com un dol ja que en més d’una vegada les flames s’han endut per endavant finques ben gestionades o actuacions forestals per prevenir el foc. Una de les seves conclusions és que ha passat a viure la seva feina amb més humilitat.

Els bombers van ser el col·lectiu més present en els seminari, fet que assenyala, al meu entendre, el gran desig de comunicar-se que tenien. La presentació va anar a càrrec d’Edgar Nebot I Lluís Regincós, però en el debat van participar activament altres membres del cos. Del conjunt d’intervencions vull destacar-ne les següents idees. El cos pateix una gran pressió dels seus càrrecs i a la vegada del polítics i dels mitjans de comunicació quan es troba davant d’un incendi de difícil control. Aquesta situació genera un estrès molt considerable. En aquest sentit cal tenir present que recentment un jutge ha considerat el suïcidi d’un bomber com un accident laboral. D’altra part els bombers insisteixen en presentar-se com personals normals[1] que pateixen emocions i sentiments, els quals, a vegades, són de culpa o d’impotència, però mai volen ser considerats com herois. En darrer lloc, vull ressenyar una interessant proposta que presentaven a tall de conclusió: cal canviar l’actual paradigma de l’extinció d’incendis i treballar cap un nou model que es fonamenti en l’autoprotecció i el blindatge dels pobles i les urbanitzacions.

Tot seguit va parlar Josep López, l’alcalde de Colomers que va explicar les emocions de la nit en que el foc va entrar i passar per damunt del seu poble. Va ressenyar que el foc de nit mana ja que la seva visió és més punyent i acabes tenint un sentit molt gran d’impotència.

També va ser molt interessant escoltar les reflexions d’una propietària forestal del massís de les Gavarres, que després de repassar les vivències i emocions que els estius deixava en els seus avis i en els seus pares, va explicar les seves sensacions. Per exemple i, en referència als seus familiars, va explicar que si s’arribava a la tardor sense haver patir cap incendi  s’obria una ampolla de cava per celebrar-ho. També ella viu la mateixa incertesa i per aquest motiu col·labora amb l’ADF de la seva zona. Fins i tot, va manifestar que és possible que algun dia li toqui veure cremar la seva finca.
En darrer lloc, va parlar en Gaspar Sagués en representació d’una de les ADF del massís d eles Gavarres i va explicar la importància del voluntariat en la prevenció i extinció d’incendis i la necessitat de comunicar-se i coordinar-se amb els bombers. Al llarg del debat va quedar constància que aquests dos col·lectius treballen plegats i tenen, com a mínim en aquesta àrea geogràfica, una bona sintonia.


El debat que va tenir lloc després de les ponències va molt ric en aportacions i va continuar a la tarda sobre la recent àrea cremada de Vall-llòbrega, acompanyats d’Oriol Granyer tècnic del Consorci de les Gavarres.



[1] Lluís Regincós Deia en un tuït: “Ben cert, ens fan herois, però no ho som, res més lluny de la realitat…patim com tothom, però hem de mirar de no exterioritzar-ho”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada