Al bosc de can Veire, tot segueix igual.

Mesos enrere vaig fer pública la meva queixa, com a ciutadà, de que es permetés l’accés dels cotxes al bosc de can Veire, que és la massa forestal més gran de Gallecs.

El passat dilluns 11 de novembre vaig tornar a trobar-me un cotxe aparcat a l’interior del bosc de can Veire. Com és possible ? Doncs, senzillament, perquè un dels febles  pivots de fusta instal·lats per impedir l’accés als vehicles ha desaparegut i, en conseqüència no hi ha cap impediment a l’entrada d’un cotxe a l’interior del bosc. En un anterior escrit meu ja afirmava: “El que sí que tinc clar és que per aconseguir limitar, de forma efectiva, el pas de cotxes només s’hi pot lluitar amb fermesa, és a dir, amb barreres físiques contundents”.

 

Entrada al bosc de can Veire sense cap impediment pels cotxes

Quin perill té deixar passar els cotxes per dins dels boscos de Gallecs ? Ras i curt, l’accés dels cotxes pot permetre, en primer lloc,  el furtivisme en la tala de llenya, en segon lloc,  la circulació motoritzada pot afavorir el risc d’incendi i, en tercer lloc, pot fer que la prostitució torni a exercir-se en el seu interior.

Precisament aquest dies patim per l’incendi del Baix Empordà i, en aquest sentit, cal assenyalar que els nostres paisatges viuen una llarga sequera que és més pròpia de l’estiu que de la tardor. Ahir el meteoròleg de TV3 deia que tenim un paisatge sec com a principis de juliol. A aquest fet cal afegir que tenim baixes humitats i, de tant en tant, episodis de vent. Per aquests motius alguns massissos forestals, com les Gavarres o Cadiretes, s’han tancat a la circulació. En canvi, el bosc de can Veire des de fa setmanes està obert als cotxes. Penseu que si es cremen els boscos de Gallecs, la seva recuperació tardarà més de 40 anys.

Dins del bosc de can Veire, vaig trobar-me un altre fet molt preocupant: una paperera plena de residus i papers i envasos pel terra. Penseu que la brutícia només genera més porqueria. Si no és pot mantenir un servei, simplement el millor és eliminar-lo.

 

Una imatge que no hauria de produir-se dins d'un espai natural protegit

En referència a tot el que em explicat, cal recordar tres fets. Primer, que l’espai natural de Gallecs va ser declarat espai natural protegit l’any 2009 i, en conseqüència, es va incorporar al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i si ens llegim la normativa del PEIN(Decret 328/1992)trobarem que l’art 14 diu:” No és permesa la circulació de vehicles motoritzats camps a través ni fora de carreteres o camins habilitats per al pas d'automòbils”. Segon, els boscos de Gallecs van ser declarats d’utilitat pública i incorporats dins del catàleg d’utilitat pública i si ens llegim la Llei  6/988 forestal de Catalunya, a l’article 11, trobarem el motiu pel que els boscos de Gallecs van ser declarats d’utilitat pública ja que se situen prop d’un nucli urbà i la seva funció principal és la protecció del paisatge. I tercer, la gestió dels boscos de Gallecs va ser cedida a l’Ajuntament de Mollet del Vallès a principis de la dècada passada.

En conclusió, a l’espai natural de Gallecs passen els anys i sembla que enlloc d’anar endavant, anem enrere. En un espai tant freqüentat hem de tenir molta cura de la imatge que donen als ciutadans i, en conseqüència, la brutícia escampada pel terra d’un bosc o cotxes aparcats són imatges que no s’haurien de produir mai i els responsables polítics haurien de resoldreu-ho d’una vegada per totes ja que el que està en joc és el futur d’un dels paisatges més interessants de la plana vallesana.