Acabo de gaudir de
l’esplèndida exposició sobre Camille Pissarro que s’acaba d’inagurar al Caixa
Fòrum de Barcelona. Dels 67 olis que formen la mostra, m'han interessat,
especialment, les pintures sobre els paisatges rurals de la França atlàntica.
Cal tenir present que Pissarro va viure en diferents localitats situades en
valls que eren afluents del Sena, com és el cas de la seva darrera residència a
Ergany-sur-Epte, situada a vall de l'Epte, tributari del Sena.
Els quadres de Pissarro
ens mostren paisatges vius, es a dir, plens de gent que treballava als horts o
als camps o que simplement, caminaven o anaven en carro pels sinuosos camins.
Cal ressenyar que en tots aquests quadres rurals els arbres hi són presents. Si
desgranen aquesta realitat podem trobar tres tipologies de representacions dels
arbres.
La primera és la dels
arbres fruiters, com les pomeres o les nogueres que ens apareixen en els
centres dels verges o als marges dels camins i els horts i que en alguna ocasió
formen part del títol de l’obra. Després apareixen els boscos de ribera, que a
vegades són una finestra des d'on guaitar el paisatge i en altres casos
són un teló de fons, com en el cas del quadre titulat: “Camp de cols”.
Finalment, podem esmentar el bosc com a protagonista central de l'obra. Només
hi ha dos olis que responen a aquesta categoria. Una d'elles és el bosc de
Marly fet el 1871 i en el qual Pissarro va pintar una fageda a l'inici de la
tardor, amb persones collint bolets o portant feixos de llenya a l'esquena.
 |
| El bosc de Marly |
Aquesta obra és
remarcable per dos fets. Primer, per la temàtica ja que en poques ocasions els
pintors impressionistes fixaven el seu cavallet dins d'un bosc ja que preferien
pintar a "plein air" la varietat
dels paisatges rurals , les flors dels jardins o els reflexos de la llum a la
façana d'una catedral dins la ciutat. Un segon element de gran interès del
quadre és la bellesa cromàtica dels tons
ocres i groguencs que s’utilitzen per pintar el faig a l'inici de la tardor i que contrasten amb els
verds de les clarianes. Si ens
acostem al quadre podrem admirar la pinzellada curta i dinàmica que
caracteritza l'obra.
Per
tot plegat us recomano que no us perdeu aquesta magnífica exposició sobre Camille
Pissarro .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada