dilluns, 12 d’agost del 2013

La meva experiència de voluntari en el projecte Boscos de Muntanya


Entre els dies 5 i l’11 d’agost he fet de voluntari en l’estada del projecte boscos de muntanya al Pallars Sobirà i voldria explicar-vos, breument, la meva experiència. 

Abans de res, esmentar que un dels objectius del projecte boscos de muntanya (www.projecteboscos.cat) és acostar les persones al bosc per tal que connectin amb ell i entenguin els principals reptes que té plantejats i de quina manera es podem afrontar. Per aquest motiu organitza estades d’una setmana als boscos del Pirineu (Cerdanya, Pallars Sobirà i vall d’Aran).

Aquesta setmana que he viscut i treballat a bosc m’ha deixat una triple vivència.

La primera és la de viure aïllat enmig del bosc. Cal precisar que totes les persones vinculades a l’estada passen la nit en tendes situades entre els prats i boscos propers a la zona de treball i simplement es disposa d’una ampla carpa on se situa la cuina i un possible espai que pot funcionar de menjador en cas de mal temps. Malgrat viure enmig de la natura, hi ha un espai per dutxar-se, amb l’aigua canalitzada d’un rierol mitjançant una mànega i un telèfon de dutxa, sobre unes lloses situades entremig dels arbres. Una experiència que, quan fa sol, és magnífica. Aquesta connexió amb el medi natural no sempre és bucòlica ja que el campament se situa prop dels 2000 m i per tant els canvis de temperatura entre el dia i la nit són molt notables. També les situacions de mal temps, és a dir, de pluja i fred es viuen  amb una gran intensitat ja que l’únic espai on refugiar-se són les tendes i la carpa. Dels molts moments de connexió amb la natura viscuts al llarg de la setmana em quedo amb la contemplació  a la nit del cel estelat que em generà una sensació de petitesa i, a la vegada, d’integració dins del cosmos.

La segona és la convivència amb un grup molt de divers de persones que tenen en comú el desig de treballar per la natura i desconnectar del món urbà d’on, majoritàriament, provenen. Amb ells vius la intensitat del treball, com moure pedres d’importants dimensions o abatre arbres d’una considerable alçada. També, aprens molt d’escoltar i intentar entendre els altres. He de reconèixer que he estat molt afortunat ja que malgrat la diversitat d’edats, professions i orígens s’ha viscut amb una agradable harmonia, producte de compartir, amb una certa alegria: la duresa de la feina,  el fred i la pluja, la immersió en la cuina vegetariana promoguda per una entusiasta i aplicada cuinera, les estones de rialles i cançons...

La tercera és l’aprenentatge de diferents tècniques d’intervenció en el medi forestal de muntanya que tenen una doble peculiaritat. Intervenir amb eines tradicionals, és a dir,  sense motor. Per tant, els arbres es talen amb serres i destrals i les pedres es mouen amb fines barres d’acer o amb l’ajuda d’un ternal. I cal fer-ho amb un ritme lent ja que l’objectiu és la seguretat, entendre els processos i fer una feina de qualitat, enlloc d’afavorir la quantitat.

Al llarg de la setmana els voluntaris es divideixen en grups i treballen en feines de correcció hidrològica, gestió forestal, seguiment de fauna o l’obertura d’un camí per afavorir l’ús públic del bosc. D’aquestes tasques, només voldria parlar de les que tinc imatges, és a dir, de les actuacions en el torrent i en el bosc.

L’objectiu de les actuacions en el torrent és reduir l’impacte de l’erosió hídrica sobre els vessants forestals. La gran particularitat d’aquesta feina és  que es fa manualment amb troncs i pedres i amb la traça i la força de totes les persones que hi participaven. Es realitzaven dos tipus de tasques: canalitzar de forma contundent el curs d’aigua per evitar, en els episodis de crescudes que es descalcin els vessants i realitzar trampes sedimentaries que redueixin la força de l’aigua i s’afavoreixi que els sediments es dipositin en els llocs més adients. En definitiva es tracta d’una obra d’enginyeria hidràulica feta amb criteris molt naturalístics.
Actuació duta a terme al llarg d'aquesta estada

Actuació duta  a terme en anys anteriors



El roure ja pot enlairar-se després de l'aclarida
La intervenció forestal es produeix en un obaga on existeix una pineda de pi roig i sota seu hi creixien roures i altres caducifolis. L’objectiu és talar pins per deixar espai per tal que els roures creixin i, a la vegada, evitar possibles danys que poden produir-se a les èpoques de nevades ja que en ocasions la neu acumulada  a les capçades dels pins pot caure de forma sobtada i malmetre el brancam dels roures.  Per tant, la proposta silvícola és fer una aclarida selectiva de pins i bedolls per afavorir els roures. El cap de l’obra assenyala els arbres a abatre i el cap de colla ens ensenyava com talar l’arbre i dirigir correctament la seva caiguda.

En conclusió, en pocs dies vius la natura, convius amb persones molt interessants i aprens, gràcies a la paciència i esforç de totes les persones que dirigeixen les tasques tècniques de la setmana, uns principis bàsics sobre com s’ha d’intervenir en el medi forestal. No vull acabar aquestes ratlles sense donar les gràcies a l’Andreu, la Marina, la Montserrat, en Pau i la Bàrbara per ajudar-nos a entendre millor la gestió forestal i fe-nos passar una setmana excepcional.

Després de l'aclarida el roure té espai per crèixer


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada