D’aquest palau dels Omeies, que data del
segle VIII, l’únic que es visita i que resta dempeus són les termes. Es tracta
d’un edifici únic, declarat patrimoni mundial per l’Unesco pels frescos que té a
les parets i sostres ja que es tracta de pintures on apareixen figures masculines
i femenines en escenes de caça i en d’altres situacions, en estat de
conservació força bo. Segurament, es tractava d’un pavelló de caça i aquest fet
podria explicar la necessitat de tenir a
prop seus pistatxers que són una important font d’aliments. D’altra part, cal
tenir present que el clima de 1200 anys enrere era més humit que l’actual.
Respecte a la presència d’aquests arbres, al centre d’informació es poden
visualitzar fotografies de principis de segle XX on els arbres eren molt més
abundants que en l’actualitat.
Prop d’aquestes termes hi ha una rambla, és a
dir, un curs que només porta aigua molt de tant en tant. A la riba d’aquesta
llera és on es pot observar aquest pistatxer
(Pistacia vera). Es tracta
d’un arbre caducifoli originari de les regions muntanyoses de l’Àsia Central.
Des de l’antiguitat es va estendre per l’Orient Mitja i posteriorment per la
Mediterrània. En el llibre de Josuè (Js 13:24-28) quan es descriu el territori
de la tribu de Gab, es fa referència a la localitat de Betonin, lloc on es
conreava aquest arbre. En hebreu el pistatxo s’anomena botnim i en àrab Butm.
El pistatxer, com ja hem vist és un arbre
bíblic. Apareix clarament esmentat en el següent passatge del Gènesi (Gn 43:
11-12) com un producte bàsic per a la vida ja que té importants valors
nutritius i medicinals:
“Aleshores
el seu pare Israel els digué: “Si ha de ser així, feu-ho. Preneu els millors
productes de la terra en els vostres atuells i porteu-los com a obsequi a
aquell home: un xic de reïna i un xic de mel, adragant i làdanum, pistatxos i
ametlles”
Molt bonic¡Molt interessants... I les fotos Delicioses...aquest blau del cel amb el terros del Terra entra com sitúa a la nieta.
ResponElimina